«Si un partit nacionalista renuncia al concert econòmic em pareix que va malament, perquè crec que una de les principals idees és la gestió econòmica dels recursos d'una nació». En aquests termes s'expressà Biel Vicens, secretari general del PSM, durant la seva intervenció a la Universitat Catalana d'Estiu, en el marc del curs de finançament autonòmic que proposa l'àrea d'economia.
Biel Vicens explicà ahir als assistents al curs l'enorme dèficit fiscal que pateixen les Balears i que en l'exercici del 2003 arribà al voltant d'un 15 per cent del Producte Interior Brut balear (PIB), equivalent a uns 3.090 milions d'euros. Vicens definí aquesta enorme quantia com quelcom «inassolible» i apuntà que «la solidaritat territorial té poc a veure amb això, que és més que res una imposició. Una espoliació fiscal que dura anys i anys de manera discriminatòria».
El secretari general del PSM culpà d'aquesta situació els distints partits estatals que han governat a les Balears i remarcà que el dèficit illenc és el més alt de tot l'Estat espanyol, i fins i tot que el de Catalunya: «És un escàndol quan el dèficit allà és d'un 9%».
Biel Vicens explicà que la proposta del PSM és el «concert econòmic, que per ara només tenen el País Basc i Navarra i que consisteix que la mateixa comunitat recapta els impostos i després pacta una quota, depenent de la població del territori, amb l'Estat central segons el PIB anual». Aquesta opció, segons Vicens, és «irrenunciable des del punt de vista nacionalista» i suposaria «una reducció del dèficit fiscal fins a un 5,7%, que és molt més raonable».
En aquesta mateixa línia es mostrà el professor d'Economia i col·laborador de Diari de Balears Joan Mir, en afirmar que aquest és el tema vigent i central de les actuals reformes estatutàries. «No és el cas de comunitats com Castella-la Manxa, la balança fiscal de la qual surt positiva». Així mateix, Mir comparà el dèficit balear amb la situació de les antigues colònies, «un cas únic en el món». Mir apuntà també que, «abans de pagar, les Balears es troben en riquesa per sobre de la mitjana estatal, mentre que després estan per sota del nivell mitjà. L'ideal és una autonomia fiscal i una solidaritat voluntària i racional».
