Des del mes passat, Palma és membre de la Xarxa de Jueries d'Espanya-Camí de Sefarad, una associació sense ànim de lucre que va néixer amb l'objectiu de defensar el patrimoni arquitectònic, històric, artístic i cultural del llegat sefardita. L'ingrés de la nostra ciutat en aquesta entitat obre la porta a la revisió del patrimoni jueu i n'afavoreix la difusió internacional, ja que pot ser un atractiu per al turisme cultural.
L'investigador i escriptor Miquel Ferrà i Martorell és un dels qui coneixen la història del Call de Palma, un tema sobre el qual aprofundeix en el llibre El Call de Palma. Ciutat passa a passa -editat per Miquel Fuente. El volum recorre carrer per carrer tots els racons de la zona que acollia la població hebrea de la ciutat. Segons Ferrà, s'ha de diferenciar entre la jueria major, en la qual s'integraven la Calatrava o Monti-sion, per esmentar-ne algun exemple, i la jueria menor, que comprèn els carrers de Jaume II, Sant Bartomeu, etc. Ambdues aglutinen 64 carrers, que foren habitats des de la Conquesta fins al segle XIV per jueus i després pels seus descendents, ja conversos al cristianisme.
A partir d'aquí, l'autor ofereix un itinerari per ordre alfabètic, carrer per carrer, explicant el perquè de la seva denominació, la història, personatges que hi han viscut, establiments que acollia i vestigis que encara s'hi conserven. Tot, a més, des d'una perspectiva pròpia, amb molta càrrega subjectiva, emprant la recreació literaria per introduir el lector en aquesta història.
Ferrà i Martorell considera que el Call de Palma era «com una illa treta de les pàgines de la Bíblia i sòlidament incrustada en el cor de la ciutat». Segons afirma, «no era gaire diferent de cap altra jueria de la Mediterrània, tenia les seves pròpies institucions i organitzacions» i, com un gueto, «cada nit es tancava i quedava aïlladas». La Inquisició també afectà de manera important els jueus de Palma, ja que si en altres bandes perseguia sobretot la bruixeria, aquí se centrà en ells.
