algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.74°
15°

Oli i els dos Tolos: nascuts per patir

Els expedicionaris mallorquins fan un paper discret a la marató del camp base de l'Everest

Joan C. Palos

A les set del matí es donava la sortida als 115 corredors de la marató des del camp base de l'Everest (5.364 m). Devers set hores després (7:12:26), Tolo Quetglas travessava la línia de meta a Namche Bazar (3.440 m) com el primer mallorquí classificat i el tercer corredor estranger (el primer ha estat un polonès de 25 anys), tot i que en el lloc 75 de la general.

Quaranta minuts més tard ho feia Tolo Calafat, amb un crono de 7 hores, 53 minuts i 51 segons (lloc 87), mentre que Oli va quedar desqualificat per botar-se «voluntàriament» el darrer control a quatre quilòmetres del final de la correguda.

Tanmateix, aquesta és una cursa només apta per a aquells «nascuts per patir». «Hem fet el que hem pogut. Tot i això, ha valgut la pena participar-hi. És una gran correguda, molt recomanable per a gent patidora i aventurera», manifestà Tolo Quetglas a la seva arribada. Per l'altre Tolo (Calafat), allò més destacat és que «és una cursa molt dura pel fort desnivell acumulat, ja que entre pujades i baixades supera els tres mil metres. A més, competir amb els corredors nepalesos és pràcticament impossible».

Quant al tercer membre de l'expedició «Mallorca a dalt de tot. Everest 2005», tot i ser la seva primera marató, Oli reconegué que «ha estat una experiència molt divertida. Els xerpes són unes màquines corrent per la muntanya. Personalment, la cursa m'ha agradat molt, encara que a partir del quilòmetre 27 he començat a patir moltíssim. Per això, a prop de l'arribada he decidit retirar-me».

La marató de l'Everest fou un èxit de participació, tot i que el seguiment fou més aviat pobre. A causa del lloc en què es disputa, als peus de l'Himàlaia, el públic d'aquesta prova l'integra bàsicament els habitants de la regió del Solu-Khumbu, alguns familiars i amics dels corredors i dos o tres mitjans de comunicació locals (dues cadenes de televisió i un diari). En aquesta tercera edició, la superioritat dels xerpes quedà ben palesa al llarga de tota la correguda, ja que copsaren una vintena dels primers llocs de la classificació. El guanyador de la cursa fou Dang Name Sherpa, qui cobrí els 42'195 quilòmetres i dos mil metres de desnivell amb 4 hores, 19 minuts i 17 segons.

La tercera edició de la Tenzing-Hillary Everest Marathon és una de les proves d'atletisme més altes del món i també una de les més dures, pel terreny pedregós per on transcorre i pel fort desnivell acumulat al llarg de tot el seu recorregut. La cursa va ser instaurada amb motiu del 50è aniversari de la conquesta del sostre del món.

Mentrestant, ens arriben notícies des del camp base que per ara cap membre de les expedicions que encara hi queden no ha aconseguit fer cim per la ruta sud. Per tant, és la primera en 52 anys, des que Hillary i Tenzing posaren el peu per primer cop dalt de l'Everest, que succeeix una cosa semblant. Malgrat això, un guia d'Alpine Ascents International (Vern Edward Tejas) i un grapat de xerpes sembla que han aconseguit arribar al camp IV (8.100 m) per obrir traça i muntar les cordes fixes.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.