El Fòrum Social qüestiona el Pla Territorial i el model econòmic vigent a Mallorca

Rullan qüestionà el PTM, ja que «manté els mateixos llistons de creixements quant a les places residencial i turístiques que els plans municipals han anat establint» i «legitima la política de carreteres que promou el Govern per fomentar la materialització dels sostres residencials i turístics als quals s'ha arribat durant la segona meitat de la dècada dels 90». A més, criticà que el Pla «permet als ajuntaments incrementar encara més la seva superfície urbanitzable».

Per la seva banda, Ortega posà èmfasi en el deute ecològic contret amb els països del Sud tant pels criteris poc ecològics d'algunes multinacionals -entre les quals esmentà Riu, Barceló i Sol Meliá-, com per l'emissió de CO2 i per l'extracció de matèries primeres a fi de satisfer el consum del primer món. En posà com a exemple que «per elaborar un anell d'or és necessari extreure 3.500 quilograms de material -or en brut i altres minerals-» de les mines dels països del Sud.

Carbonero es referí a «la vulnerabilitat social de Mallorca», sobretot entre les famílies que viuen de la indústria turística.

Per acabar, Martínez Taberner, Estevan i Farrús proposaren la creació de corredors ecològics i de transport públic en contraposició amb «les grans obres viàries, que responen a un enfocament propi del desenvolupapisme més ranci que resulta danyós en extrem per a la integritat ambiental i territorial de les Illes». El II FSMA, que continua avui a l'institut Antoni Maura, reuní ahir 500 participants en els debats, tallers i manifestacions artístiques.