Joan C. Palos

Willy Benegas (Buenos Aires, 1968) és, avui per avui, una de les figures més populars en el món de l'Everest. Pel seu caràcter dinàmic i emprenedor en tot tipus de rescats i fixant cordes en els trams més compromesos, es podria dir d'ell que és el «xerpa blanc» del camp base. Tot i que està plenament convençut que la gran muntanya s'ha convertit en un circ, la seva feina és pujar gent sense cap tipus d'experiència alpina fins al sostre del món. Així, actualment treballa per Mountain Madness com a guia d'una expedició comercial.

Amb el seu germà Damián formen els Patagonian Brothers, empresa amb la qual es guanyen la vida organitzant trékkings per tot el món i que pren el nom de la zona on es criaren de petits. Fill de família nombrosa -set germans, tots ells aventurers-, Willy heretà l'afició per la muntanya del seu pare, «un gran excursionista». -Molta gent acusa les expedicions comercials d'haver desprestigiat l'esperit alpí. Què n'opinau?

-És relatiu. D'una banda, és cert que ajudam a pujar gent que no té cap tipus d'experiència i que ha pagat una doblerada per fer cim a l'Everest. Però gràcies a la nostra intervenció, són molts els clients que fan realitat els seu somnis d'escalar grans muntanyes. Fins i tot a alguns l'Everest els ha canviat la vida, han abandonat la seva feina i ara es dediquen plenament a l'alpinisme. A banda d'això, les expedicions comercials som les que equipam cada any les vies i obrim camí perquè la resta ens véngui al darrere.

-Què en pensau de «la febre del cim»?
-Que molts dels que arriben aquí ho fan empesos per aquest mal. Però la gent ha d'entendre que el cim només és el premi a tot un procés. És cert que la pressió dels espònsors i dels clients fan pujar ràpidament la febre del cim, però la nostra responsabilitat és fer entendre que la muntanya és un estil de vida...

-...O un negoci?
-Com a negoci és poc rendible, almanco per a nosaltres, els guies. La muntanya és una passió que neix a la meva família, on el meu pare era un gran muntanyer. D'alguna manera és una cosa genètica. Per mi la muntanya és un estil de vida, posar la mà sobre la pedra em dóna energia.

-Creis en Déu?
-Crec en la vida i en la naturalesa. Tot i que en aquest esport existeix un compoment espiritual molt important, no crec en Déu. Sols crec en la llei de la muntanya, la de la solidaritat i de la companyonia. A la muntanya tots som germans. Miri, en aquest sentit he de reconèixer que admir la cultura alpina espanyola perquè és molt pura i es transmet des de la infantesa. No existeix en cap altre país.

-Una part important d'aquest negoci són els xerpes. Quin concepte en teniu?

-Els xerpes són persones increïbles, els consider els meus germans. N'he après moltes coses.

Notícies de Jopela
Ahir arribà al camp base una carta de Jopela amb data de dia 2 de maig. Escrita des de Namche, abans de baixar a Lukla per agafar un vol a Katmandu i sotmetre's a una cura definitiva del seu principi de pneumònia, l'escalador mallorquí assegura a l'escrit que «el cim no ho és tot, però lluitam per aconseguir-ho. Jo aquí a baix i vosaltres allà dalt, quina llunyana ironia. Tanmateix, acabarà prest. Seré a prop de vosaltres, cuidau-vos molt». Mentrestant, l'expedició mallorquina es prepara per a l'hora final. Tolo Quetglas parteix avui amb els xerpes cap al camp II (6.400) i passat demà, juntament amb Oli i Tolo Calafat, pujaran al camp III (7.200). D'aquí, a través de la paret del Lhotse, faran un primer intent d'assolir el coll Sud. Fins a la pròxima setmana no començarà l'atac final al cim.