La presència d'alumnes estrangers a les aules de les Balears crea dificultats, com per exemple, que els professors no puguin marcar un mateix ritme d'aprenentatge dins una classe.

Tot i això, la formació de grups plurinacionals també brinda l'oportunitat als docents perquè els nins autòctons tenguin el seu primer contacte amb les realitats culturals i lingüístiques d'altres països i sembrin en ells la llavor d'una educació plurilingüe, indispensable en un món globalitzat.

Aquesta teoria esdevé pràctica habitual al Col·legi La Immaculada d'El Terreno, a Palma. En aquest centre, durant el present curs, hi estudien 344 alumnes de 27 nacionalitats diferents. Concretament, n'hi ha 76, el 22'09 per cent, que són estrangers. Entre aquest col·lectiu destaquen els llatinoamericans i els europeus, tot i que també hi ha africans, àrabs, asiàtics i, fins i tot, un australià. En total, els alumnes del centre parlen unes quinze llengües.

Tot i que segons reconeixen els responsables del centre és difícil fer feina en l'aspecte lingüístic perquè tots els alumnes puguin familiaritzar-se amb llengües puixants en l'actual globalització i que no s'aprenen en l'educació reglada (rus, àrab i xinès), el col·legi sí que aprofita el bagatge cultural que d'això se'n deriva.

Aina Oliver, cap d'Infantil i Primària, ens explica que «cada any preparam una setmana cultural. Per exemple, feim un dia de gastronomia amb plats dels diferents països i jocs solidaris. A més, a la classe de religió estudiam tot tipus de cultures. També aprofitam quan s'incorpora un alumne per ubicar els països o quan parlam de les mesures o la climatologia comentam les experiències dels alumnes estrangers».

Per la seva part, Catalina Fernández, directora de Secundària, creu que «a nivell lingüístic és difícil que els alumnes intercanviïn coneixements» i troba que és més viable que comparteixin «l'art, la música i la cultura dels seus països». Tot i això, Catalina, a la pregunta de si creu que s'hauria de fomentar l'aprenentatge de les principals llengües dels immigrants, respon, sense dubtar-ho, amb un «sí».

Tanmateix, a escoles com La Inmaculada la receptivitat a altres cultures és compatible amb l'aprenentatge de la llengua pròpia de Balears. Oliver recorda que «els infants que tenim fan la lectoescriptura des del primer dia en català». A secundària també quasi totes les classes són en català, a pesar de les dificultats.