«Em vaig veure embolicat en un malson»

Eren les cinc i mitja de la matinada i tots dormíem dins les tendes. De cop i volta s'escoltà una gran explosió, vaig treure el cap per veure què passava i tot d'una em vaig veure embolicat en un malson d'un parell de segons. Pareixia que el món m'empenyia». Així recorda l'inici de l'allau el canadenc Jowan Gauthier, un dels sis escaladors que dimecres es trobava al Camp I en el moment del sinistre.

És molt difícil que cap d'ells ho pugui oblidar per ara. Durà tan sols un parell de segons, però la seva empremta és ineborrable. «Tot era molt confús. La tenda començà a fer voltes perquè l'envestida era tremenda. No tens temps de pensar en res. De cop tot s'aturà, jo em trobava de genollons en un cantó de la tenda i tenia qualcú a sobre que demanava auxili. Era un escalador polonès amb la cara plena de sang».

Arran dels cops rebuts, Gauthier pateix una lesió als ronyons que l'obligarà a una revisió d'urgència en un hospital de Katmandú. Altres, com el nord-americà Kripabindu Barilla, company d'expedició del jove canadenc, ho duen escrit a la cara. «Tot i que em vaig tapar el rostre amb les mans, els trossos de gel m'hi pegaven com si fos metralla. Era terrible, quin mal... i tot això mentre la massa de gel i de roca ens empenyia a tots un centenar de metres per avall», recorda.

«Por i fred»
Per la seva banda, Gauthier explica que «quan vaig sortir de la tenda, vaig veure Kripabindu ajagut damunt la neu mig nu. Tot d'una ens abraçàrem per escalfar-nos. Teníem por i fred i, a més, encara no erem plenament conscients del que havia passat». Tones de gel i de roca, despreses de l'espatla oest de l'Everest, havien sepultat el Camp I, a gairebé 6.000 metres d'alçada, al començament de la vall del Silenci.

Però al Camp I hi havia més gent. Un polonès que no disposava de permís per pujar l'Everest demanà ahir l'alta voluntària per poder abandonar de seguida el Camp Base, tot i haver patit alguna fissura als ossos de la cara. Un altre escalador canadenc sofreix cops de diversa consideració, mentre que el seu xerpa té l'esquena fracturada en dues bandes. Per la seva banda, un expedicionari nord-americà, company de Gauthier i de Barilla, que no volgué parlar amb nosaltres, també té el cos ben baldat. Tots seran evacuats avui, sempre que el temps permeti volar a l'helicòpter de rescat.

Per a Jowan Gauthier i Kripabindu Barilla ha acabat l'aventura d'escalar el Lhotse (8.516 m). A més, s'hi afegeix la coincidència tràgica que els dos escaladors compartien permís d'ascenció amb Mike O'Brien, el jove nord-americà de 24 anys mort diumenge passat per una caiguda dins una esquerda de 60 metres de fondària mentre baixava la cascada de gel del Khumbu. «Necessit temps abans de tornar aquí. Necessit temps per comprendre tot el que ha passat. Necessit temps per pensar», admet Gauthier.