El nivell de benestar a les Balears està per sota de la mitjana estatal

L'índex allunya molt l'arxipèlag dels països amb una puixança econòmica similar

Bartomeu PicornellPalma23/01/05 0:00

Les Illes Balears és troben per davall de la mitjana de l'Estat espanyol en benestar, segons un estudi de l'Institut Valencià d'Investgacions Econòmiques (IVIE), depenent de Bancaja. No tan sols això, l'indicador de benestar humà de la nostra comunitat autònoma se situaria molt allunyant dels països del nostre entorn com Suècia, el Canadà, Bèlgica, els EUA, Holanda, el Japó, Finlàndia, França, el Regne Unit, Aùstria, Dinamarca, Alemanya, Irlanda, Luxemburg i Itàlia. Amb paràmetres comparables als d'aquests estats, tan sols hi hauria Madrid, el País Basc, Navarra, La Rioja, Aragó, Castella i Leó, Catalunya i Cantàbria.

Aquest estudi de l'IVIE se centra en l'índex de desenvolupament humà, de l'ONU: «un indicador de benestar que compara la situació relativa dels països del món, tenint en compte tres aspectes fonamentals, salut, educació i nivell de renda». L'indicador, segons els autors, enriqueix la noció de desenvolupament que va més enllà de les rendes per càpita. Es calcula a partir de la mitjana aritmètica de l'índex d'esperança de vida, l'índex d'educació i l'índex del PIB.

L'IVIE no tan sols assenyala que estam per davall la mitjana estatal. Els seus càlculs demostren que en els darrers vint anys, les Illes haurien perdut posicions relatives en el conjunt espanyol, ja que a començaments dels anys vuitanta del segle passat la posició de l'arxipèlag era lleugerament per sobre de la mitjana. La dada contrasta un altre cop amb la consideració aïllada del component econòmic, Producte Interior Brut i renda per càpita, que col·loquen les Balears en una situació de privilegi en comparació al seu entorn.

De fet, una altra investigació de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques demostrava que, per al mateix període (1980-2000) les Balears eran el territori de l'Estat on més s'havia reduït la pobresa. Atesos els paràmetres que s'usen per calcular l'índex de desenvolupament humà (benestar) queda palès que la puixança econòmica no ha repercutit en els dos pilars de les modernes societats europees: l'educació i la salut.

L'estudi, com d'altres, posa clar quines haurien de ser les prioritats de les administracions públiques a les Illes de cara a anivellar el creixement econòmic amb el benestar humà. Precisament, els autors de l'estudi afirmen que «l'índex d'educació és el que més ha contribuït a l'augment del de desenvolupament humà en el conjunt de l'Estat».

D'altra banda, afegeixen que «els bons resultats en renda per càpita de Madrid, País Basc i Navarra són claus per entendre el seu avantatge en desenvolupament humà respecte de la resta». Si s'eliminàs aquesta variable del càlcul altres comunitats autònomes millorarien molt la seva posició relativa. D'altres, com les Illes Balears, davallarien molt.