Denuncien la destrucció de la sèquia de la vall de la Nou del segle XVIII

El PSOE i el PSM exigeixen la «paralització immediata» de les obres del Govern

La sèquia de la Vall és una de les més antigues de la contrada

Caterina VENYManacor02/01/05 0:00

«Sa vall de la Nou no és una clapa qualsevol del paisatge manacorí. Comença en un punt i, a part del paisatge, hi engendra un nou paisatge». Amb aquestes paraules l'autor Damià Duran, en el seu llibre Els regants de sa vall de la Nou, deixa clar el valuós patrimoni paisatgístic i etnològic d'aquest conjunt. Ara, no obstant això, amenaça la pervivència de l'antiga sèquia de la Vall. Les obres de condicionament de la sèquia i dels camins de la Vall, impulsades des del Govern illenc, han suposat la destrucció de part d'aquesta canalització aqüífera del segle XV. El PSOE i el PSM han denunciat el que consideren la destrucció «d'un dels més importants elements del patrimoni etnològic manacorí» i, en aquest sentit, exigeixen la «paralització immediata de les obres».

Els grups municipals del PSOE i del PSM, a l'oposició a l'Ajuntament de Manacor, s'han unit per denunciar «l'eliminació literal d'alguns trams d'una de les sèquies amb més llarg recorregut de Mallorca», coincideixen a argumentar les regidores socialistes Mercè Amer i Júlia Roman i la nacionalista Margalida Capó.

Més encara, Roman, en declaracions a aquest diari, retreu que «aquest patrimoni, del qual es treu un profit econòmic, es va perdent dia a dia. Però no per la desídia de la Comunitat de Regants, sinó a conseqüència de la irresponsabilitat d'alguns polítics, que només en volen treure un guany electoral a causa de la destrucció de la nostra memòria», diu Roman.

El PSOE i el PSM carreguen contra la Conselleria d'Agricultura pel «malbaratament d'un pressupost milionari, ja que el projecte anunciat per la consellera Moner puja a 888.592 euros». Ambdós partits afegeixen que el projecte de millora «només consisteix a tomar i a posar ciment».

La sèquia de la vall de la Nou és l'obra base de tot el sistema de reguiu. Està ja documentada al segle XV, si bé l'actual és del XVIII. El marès, el reblit de terra i pedres i, en els trams més alts, la socolada de paret seca constitueixen els materials constructius que defineixen els diferents trams de la sèquia. Precisament, alguns d'aquests trams de paret seca són els que s'han destruït i substituït posteriorment per estructures rectilínies de formigó armat. En aquest indret l'aigua està regulada per la Comunitat de Regnats de la Vall.