Condemnat a 35 anys de presó l'assassí de la nina Tamara Navas

A la sentència, el magistrat fa especial èmfasi en la gravetat del crim

Josep Maria SastreTarragona13/11/04 0:00

El magistrat de la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Tarragona, Javier Hernández, ha condemnat a 35 anys de presó Juan Miguel Cerrillo, acusat de violar i matar la nina de Salou (Tarragonès) Tamara Navas i que ha estat declarat culpable pel jurat popular. La pena és la màxima pels delictes imputats i supera la sol·licitada per la fiscalia, l'acusació particular i la popular. Així, es condemna Cerrillo a 20 anys per assassinat, dos més que les peticions de les acusacions, i a 15 per agressió sexual, un més que el que demanaven les acusacions.

El jutge considera els fets «molt greus» i «amb un alt nivell de menyspreu» cap «als valors bàsics en què ha de fundar-se un sistema racionalitzat de convivència», i per això ha aplicat la màxima pena permesa per la Llei. A més, Cerrillo no podrà acostar-se a Salou en cinc anys i haurà d'indemnitzar els pares de la nina amb 200.000 euros. La defensa de l'acusat ja ha anunciat que no descarta recórrer contra la sentència. En la sentència, el magistrat fa especial èmfasi en la gravetat del crim. Així, entén l'«especial» vulnerabilitat de la víctima que, a més de ser menor, va estar «indefensa» en ser lligada al llit.

El magistrat afirma que «estam davant uns fets que copegen les consciències» i que «posen en relleu la necessitat ètica i sistemàtica d'imposar un càstig molt greu». Considera que la víctima «va ser sotmesa a condicions extremadament cruels» i que l'inculpat «va demostrar una desmesurada brutalitat». Relata que Cerrillo es va trobar amb Tamara Navas l'horabaixa que aquesta va desaparèixer, se la va endur a casa seva i aleshores «la nina va ser lligada pels canells; despullada; penetrada de manera especialment violenta, esquinçant la zona perianal; se li va introduir.

Acontinuació, un objecte amb una força i brutalitat inusitada que li provocà l'obertura d'un nou conducte no natural» i afegeix que la víctima «va haver de sentir tanta desesperació i terror, va patir tant dolor durant el temps que va durar la seva agonia, va ser tan humiliada, tan cosificada per la inqualificable agressió de la qual estava sent víctima, que la graduació com a més o menys greu que reclama la regla d'individualització legal, no permet, en termes comunicatius, abraçar el verdader abast dels fets».