Més autogovern i, en conseqüència, més competències per a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Aquests són el principis bàsics d'Unió Mallorquina a l'hora d'escometre el procés de reforma estatutària que, avalat pel Govern central, ha encetat l'Executiu de Jaume Matas. La formació presidida per Maria Antònia Munar desitja que la futura normativa autonòmica reconegui una desena de noves competències que l'Estat hauria de traspassar a la CAIB.

Es tractaria, en concret, de la gestió penitenciària i de l'Administració de Justícia; de competències en matèria de control de fluxos migratoris; de la gestió dels aeroports illencs i també dels ports d'interès general; de la potestat per convocar referèndums; de competències sobre aigües interiors i sobre la legislació de desnvolupament i gestió de costes, entre altres qüestions.

Totes aquestes propostes han estat exposades pels candidats nacionalistes en les diferents convocatòries electorals i, a més, s'han recollit en la ponència política i programàtica del darrer Congrés d'Unió Mallorquina, que tingué lloc encara no fa un any.

Des de l'organització, assenyalen que les iniciatives que es presentaran al president del Govern balear, Jaume Matas, sobre la modificació de l'Estatut «no s'apartaran gaire d'aquests eixos». El mateix Matas ja ha avançat que qüestions com la policia autonòmica o l'assumpció de les competències de Justícia també seran reclamades pel seu partit, el PP.

Quant a la reforma de la Constitució espanyola "íntimament relacionada amb els canvis a l'Estatut", UM la basa en dos aspectes fonamentals: la conversió del Senat en una Cambra de representació territorial efectiva i la presència de les autonomies a les institucions europees. En aquest sentit, reivindiquen que les CA intervenguin, al costat dels estats de la UE i en aquells assumptes que puguin afectar-les, al Consell de la Comunitat Europea. Aquesta possibilitat també ha estat prevista per l'Executiu de Zapatero.