Les Balears s'han situat com la Comunitat Autònoma amb menys treballadors autòctons. Així ho revela l'Enquesta de Qualitat en la Feina del 2003 publicada pel Ministeri de Treball i Afers Socials. Aquest estudi indica que a les Illes fan feina, donats d'alta a la Seguretat Social, el 2'3 per cent del total de treballadors que hi ha a l'Estat espanyol. Segons l'enquesta, d'aquest 2'3 per cent, poc més de la meitat són nascuts a les Illes Balears. De fet, les dades del Ministeri de Treball i Afers Socials apunten que el 52'17 per cent dels ciutadans que fan feina a les Illes són nascuts a la nostra Comunitat Autònoma, mentre que els altres són, principalment, originaris de la resta de l'Estat espanyol, i després de la Unió Europea (UE) i de fora d'aquesta.
Després de les Balears, el següent territori que menys treballadors autòctons té és la Comunitat de Madrid, que sempre ha fet gala de ser la capdavantera en hospitalitat. Així i tot, a Madrid, de cada 100 treballadors n'hi ha 54'54 que són nascuts a aqueixa Comunitat, dos més que a les Balears. Les següents comunitats autònomes més receptives de treballadors forans són La Rioja i la de Catalunya. En la primera, els treballadors autòctons superen els 57 de cada 100 i en la segona els 63 de cada 100. L'alta presència de treballadors de fora de les Balears contrasta amb la poca oferta de llengua catalana oferida per les institucions illenques.
Ara, si els nascuts fora de les Balears han trobat facilitats per venir a les Illes, trobar una feina i establir-se, sembla que no és tan senzill per als mallorquins, menorquins i pitiüsos agafar les maletes i anar a guanyar-se la vida a una altra banda.
Segons la mateixa enquesta del Ministeri de Treball i Afers Socials, els illencs són els ciutadans de l'Estat espanyol que tenen menys «mobilitat geogràfica».L'Enquesta de Qualitat a la Feina 2003 indica que només un 7'69 per cent dels balears actius fan feina fora de les Illes. A Catalunya, que és la segona comunitat amb menys mobilitat geogràfica, hi ha un 8'47 per cent dels seus ciutadans originaris que fan feina fora del Principat. A continuació vendrien Navarra, País Valencià i Madrid amb prop d'un 10 per cent dels seus habitants d'origen fent feina a una altra comunitat autònoma.
L'escassa mobilitat dels illencs es pot explicar no només per factors geogràfics (els habitants de Canàries viuen més enfora de la Península i tenen més mobilitat que els balears), sinó també per factors econòmics i de qualitat de vida.
