Les Balears se situen com el territori de tot l'Estat amb més treballadors forans

Després de les Balears, el següent territori que menys treballadors autòctons té és la Comunitat de Madrid, que sempre ha fet gala de ser la capdavantera en hospitalitat. Així i tot, a Madrid, de cada 100 treballadors n'hi ha 54'54 que són nascuts a aqueixa Comunitat, dos més que a les Balears. Les següents comunitats autònomes més receptives de treballadors forans són La Rioja i la de Catalunya. En la primera, els treballadors autòctons superen els 57 de cada 100 i en la segona els 63 de cada 100. L'alta presència de treballadors de fora de les Balears contrasta amb la poca oferta de llengua catalana oferida per les institucions illenques.

Ara, si els nascuts fora de les Balears han trobat facilitats per venir a les Illes, trobar una feina i establir-se, sembla que no és tan senzill per als mallorquins, menorquins i pitiüsos agafar les maletes i anar a guanyar-se la vida a una altra banda.

L'Enquesta de Qualitat a la Feina 2003 indica que només un 7'69 per cent dels balears actius fan feina fora de les Illes. A Catalunya, que és la segona comunitat amb menys mobilitat geogràfica, hi ha un 8'47 per cent dels seus ciutadans originaris que fan feina fora del Principat. A continuació vendrien Navarra, País Valencià i Madrid amb prop d'un 10 per cent dels seus habitants d'origen fent feina a una altra comunitat autònoma.

L'escassa mobilitat dels illencs es pot explicar no només per factors geogràfics (els habitants de Canàries viuen més enfora de la Península i tenen més mobilitat que els balears), sinó també per factors econòmics i de qualitat de vida.