Luz Saavedra (Santiago de Xile, 1975) és la Coordinadora de Sensibilització per a l'Orient Pròxim i Mitjà de Metges de Sense Fronteres i fa poc ha tornat de Gaza i Cisjordània, on ha recollit testimonis i material que ara s'exposa en el Centre de Cultura de la Misericòrdia tot el maig.

-Quin missatge feis compte fer arribar amb l'exposició?
-Generalment es parla de Palestina en termes geopolítics i amb estadístiques de milers de morts. Amb l'exposició feim comptes atracar més la realitat, el dia a dia, de ciutadans com tu o com jo, vol tractar com viuen l'impacte de la violència social de la segona intifada i com viuen els efectes traumàtics d'aquesta violència i la mort dels seus éssers estimats.

-Quines necessitats mèdiques hi ha creades entorn d'aquesta realitat?
-Els nostres projectes se centren sobretot en l'àrea de salut mental perquè a Palestina hi ha professionals mèdics i hospitals però no hi ha suficients professionals locals en salut mental. Tractam molt amb persones que han viscut atacs o tenen la mala sort de viure a prop d'una torre de control israeliana i el que feim és assistir-los perquè superin aquesta situació. A més, més del 50% dels afectats són menors de 15 anys que no verbalitzen com estan traumatitzats i ho fan a través de dibuixos. Record un nin a Gaza de sis anys que veia constantment passar tancs israelians. Un psicòleg li va donar un tanc de jugueta i quan passaren els tancs israelians feia com si disparàs. Aquest mateix nin es dibuxava sense braços perquè se sentia indefens.

-Fins quin punt aquests traumes poden dur els nins, quan ja són adults, al suïcidi causant víctimes israelianes?
-Els nins tenen moltes maneres de demostrar aquesta ansietat. Molts deixen d'anar a l'escola, o es tornen agressius, o es fan pipi al llit quan ja ho havien deixat de fer. No pensam que el poble palestí sigui violent, ara sí que és cert que la violència es manté tant en el temps que a vegades la gent es refugia en fanatismes. També és cert que les mesquites amb un discurs molt anti-israelià tenen una presència visible i hi ha escoles d'estiu per Hamas, però això és una part ínfima.

-Què és el que més sorprèn?
-Que intentin dur una vida normal. Una família que viu davant la mar però que no pot hi anar perquè enmig hi ha una colònia jueva du arena a la seva filla perquè faci castells a ca seva com si jugàs a la platja. Això és frustrant però així i tot intentam ser neutrals.

-Teniu por que l'11-M canviï la percepció dels àrabs a Espanya i afecti els vincles de solidaritat amb Palestina?
-Esper que arran de l'11-M no augmenti el racisme. La veritat és que els musulmans m'han expressat que els preocupa que el que fan quatre fanàtics els afecti a tots.