José Helguero és investigador de l'Institut de Química Mèdica de Madrid i treballa en temes relacionats amb el desenvolupament sostenible. Diari de Balears parlà amb ell per conèixer les seves opinions sobre aquestes qüestions.

-Què vol dir «artificial»?
-En principi, és una cosa que no existiria sense la intervenció de l'home. I es fa servir en contraposició a natural, que seria allò no modificat per l'espècie humana. En aquest sentit nosaltres, els químics, som experts a crear fenòmens artificials.

-I totes les coses naturals són bones?
-No, ni totes les artificials són dolentes. Sovint la frontera no queda gaire clara.

-D'acord. Però, per exemple, el parc automobilístic de Mallorca és dels més grans d'Europa, i això és negatiu per a la capa d'ozó, no?
-Sí, no n'hi ha dubte. I tenim un deute amb els ecologistes, que ens han fet ser conscients dels perills de manipular la naturalesa. Però...

-Però...
-El problema és definir-ne els aspectes quantitatius a l'hora de fer models de predicció, d'extrapolar models de predicció que pertanyen a altres realitats, de determinar quins són els senyals d'alarma decisius. Desenvolupament sostenible? Clar que sí, però de vegades no sabem ben bé què és.

-Voleu dir que a l'hora de valorar el respecte de la naturalesa, els criteris morals no sempre s'avenen amb els científics?
-Sí, això mateix. De vegades no queda clar que allò natural sigui la solució millor per a l'equilibri sostenible. Per exemple, alguns dels arrossars de l'Àsia desprenen uns gasos que contribueixen molt a l'efecte hivernacle.

-En certa manera, podríem dir que la noció de «desenvolupament sostenible» s'ha convertit en una espècie de mite?
-Crec que sí, i té relació amb el paradís perdut: un lloc remot que era perfecte. Pens que hi ha un mite relacionat amb el futur, en el sentit de voler deixar als nostres descendents aquest paradís perdut. Amb tot, això no vol dir en cap cas que qualsevol manipulació de la naturalesa sigui legítima. El món actual és complexíssim.