Al número tres de la plaça Mercadal hi ha Zaqueo. És un local on la gent que viu al carrer pot passar cada dia, entre les set i les vuit i mitja de l'horabaixa, a cercar-hi sopar.
La iniciativa va començar el febrer de 1998, quan Jaume Santandreu cedí les instal·lacions a Paco Sans. Aleshores només hi havia un parell de butaques on els ionquis hi podien passar el vespre. En aquell moment Zaqueo no rebia doblers de cap administració pública. De fet, mai no n'ha rebuts.
Gràcies a donatius particulars i a la col·laboració del Bisbat pogueren llogar un recinte allà a prop, just a la plaça de la Quartera. D'aquesta manera, a la Quartera donaven llit a una vuitantena de persones i Zaqueo funcionava només com a menjador i sala de tertúlia.
Però fa un any que hagueren de tancar les instal·lacions de la Quartera, perquè era un edifici molt vell i no oferia les garanties mínimes de seguretat i higiene. Sol·licitaren a l'Ajuntament de Palma que els proporcionàs un altre espai, però quedaren amb les mans buides.
El sopar diari que ara ofereixen i la quantitat són variables, depenen dels doblers que puguin arreplegar i de les ofertes diàries dels supermercats. Hi ha des de barra amb sobrassada i Coca Cola fins a pa de motlle amb formatgets.
Pep, un dels voluntaris que va a Zaqueo a donar sopar als marginats, explicà que «la primera vegada que ho vaig fer vaig quedar de pedra, vaig estar devers mitja hora sense poder-me moure». Leles també hi fa de voluntària i comentà que «jo vaig venir a parar aquí perquè som la cunyada d'en Pep. Ell sempre em parlava d'aquest món i m'hi insistia tant que el dia de Nadal d'ara fa dos anys hi vaig acabar venint. I encara hi som».
A la pregunta de per què ho fas?, Leles contestà que «no sé molt bé què dir, però una cosa és segura: m'ho pas bé». Pel seu costat, parlant de la seva experiència com a voluntari, Pep comentà que «allò important és saber tractar-los. Tu no pots conversar amb ells a un cert nivell de profunditat. Tu just t'has de limitar a dir hola, va bé?, idò bé va. Fer quatre rialles i aconseguir que quan vénguin aquí a cercar menjar per a ells sigui un moment agradable. Així mateix s'ha de saber que renyar-los un poc també els agrada, perquè significa que existeixen, se senten importants, que hi ha algú que els té en compte», afirmà.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.