El Govern convertirà Calvià, la Mancomunitat del Nord i l'illa de Formentera en «ciutats digitals»

El projecte, cofinançat pel Ministeri, començarà a executar-se durant el 2004 amb 5,1 milions d'euros

Ll.LlorenzoPalma31/12/03 0:00

El Consell de Govern va aprovar ahir el contingut de les clàusules del Conveni de col·laboració entre el Ministeri de Ciència i Tecnologia i l'Administració balear per executar el projecte «Ciutat Digital» a Calvià, Formentera i la Mancomunitat Nord. El projecte té un pressupost total de 5'1 milions d'euros, dels quals el Govern balear, mitjançant la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació, aportarà 1.200.000 euros al llarg dels propers tres anys (des del 2004 fins el 2006), distribuïts en 400.000 euros per anualitat. El Ministeri aportarà 2.400.000 euros, i la resta de finançament correspondrà a l'Ajuntament de Calvià, Consell de Mallorca, Consell d'Eivissa i Formentera i l'Ajuntament de Formentera.

Ciutats Digitals és un programa de telecomunicacions que té per objectiu la promoció i implantació de la societat de la informació al ciutadà, com també convertir les eines que ofereixen les noves tecnologies, com Internet, en una infraestructura més del municipi.

Les quatre grans línies d'actuació que preveu aquest projecte per als municipis pilot on es durà a terme són l'educació i formació continuada (on es reforçaran les eines de formació mitjançant les noves tecnologies); el turisme (on es generaran nous sistemes i eines per a la promoció turística i per facilitar la informació i realització de tràmits vinculats als turistes); l'administració digital (on es fomentarà la creació de sistemes per apropar al ciutadà les gestions municipals) i la potenciació de la participació dels ciutadans a la xarxa (s'hi vol aconseguir una cultura d'intercanvi d'informació i experiències proporcionant mitjans perquè ciutadans, organitzacions i entitats disposin a Internet d'un lloc d'encontre».

El desenvolupament del projecte Ciutat Digital s'iniciarà al llarg de 2004. El portaveu de l'Executiu, Joan Flaquer, va subrallar que aquest és un pla «molt important, a llarg termini i estratègic».