La comunitat autònoma de Balears ofereix «les condicions suficients» per a la creació d'un mercat d'aigua entre el sector agrari i la resta dels rams econòmics, la implantació del qual podria «jugar un paper destacable en la resolució d'ineficiències administratives en la gestió del recurs». Així ho apunta l'estudi L'economia de l'aigua a Balears, elaborat per la professora del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Dolores Tirado.

«El mecanisme de mercat proporcionaria als diferents usuaris els incentius necessaris per a la cessió o venda de les seves dotacions actuals», doncs es produiria, segons exposa, «una reassignació dels drets d'aigua des dels usos amb valors més baixos cap als més alts».

Argumenta que la reforma de la Llei d'aigües preveu «la introducció del mecanisme de mercat com un instrument de gestió, fet que ha suposat», assegura, «un avenç significatiu en la política hidràulica espanyola».

Defensa que «és possible» desenvolupar un mercat regulat que «permeti augmentar l'eficiència en l'ús de l'aigua» i preservar, al seu torn, «els valors públics i els interessos de tercers».

Sobre això, addueix que «les limitacions territorials, ambientals i en els pressuposts públics suposen una clara restricció als augments d'oferta dirigits a cobrir desajusts temporals». «Les diferències en el valor de la productivitat de l'aigua entre l'ús agrícola i l'urbà asseguren que els intercanvis seran mútuament beneficiosos», apunta.

L'informe apunta també que el consum d'aigua per a reguius representa més de 50 per cent de la despesa total, de manera que «un petit estalvi d'aigua en aquest sector seria suficient per proveir els desajusts temporals que es produeixen en els restants usos».