El nombre d'habitatges visats a les Illes Balears es reduí en els darrers dotze mesos un 39'4%, un percentatge no superat per cap altra comunitat autònoma, a excepció de Ceuta i de Melilla amb un -40'8%, segons dades del Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya.

Altres comunitats amb tendències negatives són Castella-la Manxa (-10,3%), Catalunya (-0,5%) i Madrid (-12,3%).

D'altra banda, la superfície afectada pels visats concedits a les Illes Balears entre octubre de 2002 i octubre de 2003 s'ha reduït un 19'6% respecte del mateix període de l'any anterior, mentre que la mitjana de l'Estat és un creixement del 10'6%, segons dades provinents del mateix estudi.

Lluny de qualificar de negativa l'orientació balear, els arquitectes adverteixen que la conjuntura de creixement del conjunt estatal és qualificable de «sobreproducció i sobrepreu», encara que reconeixen que algunes comunitats autònomes poden mantenir aquest ritme.

Les previsions, segons un altre estudi de l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, són que la tendència a la baixa en la construcció de nous habitatges continuarà al llarg de 2004. Per a l'economista Carme Trilla, col·laboradora en la realització d'aquest estudi, la dada no és negativa, ja que, al seu parer, «es finalitzaran moltes cases que s'iniciaren en anys anteriors».

Aquest darrer informe adverteix que, en el conjunt de l'Estat, entre 2004 i 2006, el sector haurà de fer front a una «frenada d'activitat», que s'estabilitzarà al voltant del 2% i el 3%.

La memòria del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES), recentment presentada, coincidia amb els anteriors informes a assenyalar l'aturada de l'activitat en el sector de la construcció.

El Consell Econòmic i Social atribuí la davallada a l'acció de les moratòries urbanístiques que aprovà el Consell de Mallorca durant la passada legislatura i que s'aixecaran l'any que ve quan entri en vigor el Pla territorial de Mallorca.

En tot cas, fins i tot el sector de la construcció coincideix a manifestar que els ritmes mantinguts a partir de la segona meitat dels noranta del segle passat eren insostenibles i que calia reduir l'activitat i reorientar la producció del sector.