Cafarnaüm és un grup de gent, una vintena de persones, que es reuneix per posar en comú experiències que tenen a veure amb la vivència del cristianisme. Són joves, però no adolescents, ni tampoc un grup d'esplai. La idea és una altra. Toni Vadell, capellà i professor del Seminari Major, va ser l'impulsor de la iniciativa i explicà la filosofia de l'associació. «El nom ho diu tot. Cafarnaüm és un poblet on Jesús va viure una temporada, un lloc on va sentir la necessitat d'encaminar la seva vida d'una manera concreta i on va cercar col·laboradors per fer-ho».

Toni tancà la seva argumentació amb aquest raonament: «Sobretot vull destacar que és un lloc de pas. És una proposta, persones inquietes que es fan preguntes. Després cadascú ho paeix a la seva manera i tirarà per allà on hagi de tirar».

Rosa és una al·lota de l'associació. Té 26 anys i fa de treballadora social. «Per què m'hi vaig ficar? Fàcil. L'estil de vida de Jesús em motiva, em serveix per donar sentit a la meva. En tot cas, jo no vull dir que les accions d'un cristià siguin les millors, ni les més encertades, ni res per l'estil. Simplement: a mi em van bé». Aquí l'important és mirar els individus que formen part d'aquesta associació un per un. La religió cristiana com una qüestió personal i compartida, però sense interferències institucionals.

Tots ells coincideixen a l'hora d'assenyalar que «Jesús és un referent per mi». Aquesta afirmació pot voler dir moltes coses. Però ells ho diuem en un sentit, que queda ben sintetitzat amb unes paraules de Margalida. «Pecat, abstinència, etc. Són aspectes secundaris. Una de les lliçons principals de Jesús és estimar els altres, encara que et facin mal. El que de ver m'importa és que vivim en un món on sempre has d'estar comprant i pagant, on sempre t'has de barallar. En aquest context, estimar tot i les circumstàncies em funciona».

I afegí que «en el meu cas, em compensa. Fa que estigui en pau. Per mi la felicitat no és tenir benestar, sinó estar en pau. I que consti que a mi em suposa molt d'esforç i la meitat de vegades no ho aconseguesc. Però som humans i punt. Només dic que mantenir aquesta actitud m'omple molt». Margalida fa de misser.

Xisca és una estudiant de Magisteri Musical. «Clar, estimar una persona que t'ha fet una putada pareix un absurd. Si a mi em fan una putada la primera reacció és emprenyar-me fort. Però després passa una altra putada, encara més grossa, de manera que l'odi em fa estar malament, i la persona a qui odii viu tan tranquil·la, ni tan sols no ho sap». En definitiva, la pregunta a fer-se seria la següent: si més enllà dels clixés socials i eclesiàstics, el cristianisme té alguna cosa bona per oferir.