El Govern prepara l'estratègia per actuar davant atacs bioterroristes

Tot i que les possibilitats són mínimes, l'Executiu vol ser prudent

Ll.LlorenzoPalma07/12/03 0:00

El Govern balear ja té encetat la major part dels plans d'emergència que exigeixen l'Estat i la mateixa comunitat autònoma i ara està avaluant els riscs biològics que es puguin donar a les Balears, entre ells el bioterrorisme, per decidir com actuar en cas que fos necessari. Segons va explicar el director general d'Emergències, Joan Pol, a Diari de Balears, la Conselleria d'Interior ja té pràcticament enllestits els quatre plans especials que la Llei estatal de Protecció Civil assenyala que són necessaris.

Aquests quatre plans serien el Geobal (amb el qual s'actuaria davant riscs geològics, com ara terratrèmols); el Merpebal (que s'executaria davant accidents amb mercaderies perilloses); l'Infobal (que es desenvoluparia en cas d'incendis forestals) i l'Inunbal (que serviria per reaccionar davant inundacions). En teoria, hi ha un cinquè pla que la Llei de Protecció Civil considera necessari, el de riscs vulcànics, però aquests són inexistents a les Balears. Segons Pol, «aquests plans ens donaran un mapa de riscs molt detallat i ens limitarà quines són les zones d'intervenció i d'alerta per a cadascú».

D'altra banda, segons va explicar Pol, la Llei autonòmica d'Ordenació d'Emergències preveu la redacció d'almenys altres tres plans: el de seguretat en les platges (Segplabal); el de seguretat en la muntanya (Semunbal) i el de contaminació marítima (Coamarbal). A més, hi ha un altre pla, de riscs químics de balears (Quimibal) que estableix els riscs i la forma d'actuar als ports i aeroports de les Balears i a instal·lacions com CLH i Repsol-YPF. A part de tots aquests plans, des del 1998 ja n'hi ha un que és el Pla Territorial de les Balears.

Finalment, la Direcció General d'Emergències està estudiant el nivell de risc que hi ha davant la possibilitat d'amenaces biològiques i/o bioterroristes per determinar si és necessari un Pla d'Emergències específic per actuar en cas que fos necessari o si bastaria dotar la comunitat autònoma d'un equip de NBQ. Aquest equip serveix per enfrontar-se a amenaces «nuclears, biològiques i químiques».

Segons Pol, «si optam per tenir una d'aquestes unitats, no seria només tenir roba adequada, sinó que haurien de poder fer anàlisi, descontaminar i tasques de laboratori». El director general d'Emergències cita que entre les amenaces biològiques, poc probables però possibles, hi ha virus o síndromes com «la pneumònia atípica o l'èbola» i el bioterrorisme. Respecte a aquest últim, la intenció del Govern és establir el protocol per reaccionar davant «el risc creixent a tot arreu» d'atacs bioterroristes.

En tots els casos, el que es decideix en els plans és «qui és l'autoritat que el dirigeix, quins són els mitjans, quins composen els grups tècnics, els grups de suport, els grups logístics i sanitaris, qui és el director de l'emergència, qui l'obre i qui la tanca, i qui mobilitza recursos». Pol afegeix que «l'Estat ha d'estar d'acord amb els plans perquè comptam amb els seus recursos».