La reforma estatutària de 1991 tenia elements no constitucionals

Fixà el concert econòmic com a model de finançament de les Balears

Bartomeu PicornellPalma07/12/03 0:00

La reforma de l'Estatut que va ser aprovada pel Parlament de les Illes Balears el 1991 hauria obligat, en el cas de ser acceptada per Madrid, a la reforma de la Constitució espanyola. L'articulat de la proposició de llei, recollit en el Butlletí del Parlament de les Illes Balears, de 6 de març de 1991, establia el concert econòmic com la fórmula de finançament autonòmic i invertia el model d'atribució de competències establert en la Carta Magna.

L'ambient en què es dugué a terme la tramitació d'aquella Reforma de l'Estatut contrasta amb la crispació que es viu actualment. Aleshores, el Partit Popular, que governava a les Balears, impulsava la modificació estatutària i el PSOE, que governava a Madrid, s'hi oposava.

Així, l'article 54. bis fixava que «les relacions d'ordre tributari entre l'Estat i les Illes Balears vendran regulades mitjançant el sistema de Conveni Econòmic o Concert». Segons el text aprovat per la Cambra autònomica, l'«aportació de les Balears a l'Estat» havia de consistir «en un tant global, com a contribució a totes les càrrregues de l'Estat que no assumeixi la Comunitat Autònoma».

L'article 10 establia que «les Illes Balears assumeixen en règim d'exclusivitat les competències sobre les matèries no atribuïdes expressament a l'Estat per la Constitució», mentre que la Carta Magna fixa que «les matèries no atribuïdes expressament a l'Estat per aquesta Constitució podran correspondre a les comunitats autònomes en virtut dels Estatuts respectius», com va assenyalar l'aleshores diputat socialista Damià Ferrà Pons.

Així mateix, l'article 12, apartat 6, atribuïa a la Comunitat Autònoma la funció executiva en el nomenament de notaris i registradors de la propietat. La Llei Orgànica del Poder Judicial, d'acord amb l'article 35, delimitava que les comunitats autònomes podrien «participar» en aquest procés i, per tant, les Balears s'atribuïen la competència d'una funció que no tenien.

No obstant això, basta repassar les actes del Parlament per comprovar la relativa cordialitat que impregnava el clima polític de començaments dels anys noranta. Una advertència d'inconstitucionalitat era això, un avís sobre que el text no prosperaria. D'altra banda, les intervencions dels diputats tenien notes d'humor i d'erudició que avui no es prodiguen a la Cambra.