A Mallorca encara queden llogarets quasi despoblats, sota
l'amenaça de desaparèixer del mapa. L'Institut Estatal
d'Estadística (INE) els anomena «entitats singulars» i destaca que
tenen menys de 40 habitants de dret. A uns quilòmetres de Sencelles
hi ha dos exemples de llogarets gairebé despoblats: Cas Canar i Son
Arrosa. Entre tots dos arriben, amb sort, a vint habitants. Cas
Canar presenta les característiques típiques d'un llogaret
tradicional. La major part de les seves cases conserva una fesomia
arcaica. Tanmateix, n'hi ha alguna de nova, algun xalet, que fa la
funció de segona residència per a gent que viu a Palma o a Inca. La
proximitat amb Sencelles "n'és a dos quilòmetres" fa que els
inconvenients d'un llogaret siguin fàcilment superables.
Francesca Llabrés és una de les dues persones de Cas Canar que
també reuneix la condició de ser-ne natural. Aquesta viuda confessa
que «des que vaig néixer, el poble sempre ha estat igual. D'ençà
del temps dels meus pares no ha canviat gaire». Francesca viu amb
la seva cussa, Sara. Aquesta dona ens explica que «a Cas Canar
quasi tot són matrimonis d'edat, llevat dels que hi vénen els caps
de setmana, però aquí no hi habiten». Aquesta veïna se sent
orgullosa de ser una de les dues persones vives «que nasquérem
aquí. Els únics som jo i un matrimoni, però un d'ells va néixer a
Sencelles, és a dir, que som només dos els nascuts a Cas
Canar».
Francesca assegura que els dos quilòmetres que els separen de
Sencelles els faciliten les coses, «però quan hem de dir d'on som,
no deim de Sencelles, sinó de Cas Canar-Sencelles». Més enllà de
les xifres oficials, la dona calcula que al llogaret «hi habiten
devers 16 persones, set o vuit cases» i afirma que «ens avenim, no
hi ha gaire problemes». Les característiques de la gent de Cas
Canar fan que les referències per definir una persona jove siguin
diferents, aquí. Sense anar més lluny, segons Francesca «un
matrimoni jove és un matrimoni de 50 anys i busques». L'explicació
és que «el més jove de Cas Canar té 35 o 36 anys, i a més ara
s'haurà de casar i crec que se n'anirà. Si se'n va quedarà molt
poca cosa a Cas Canar; de cada dia es va morint», conclou amb
nostàlgia aquesta veïna.
Tot i tenir pocs habitants, hi ha veïns singulars. És el cas
d'Andreu, natural de Costitx, però que a pesar de la seva edat
avançada viu tot sol al llogaret. Andreu té una malaltia mental, li
costa recordar i fins i tot articular cap paraula però, així i tot,
té les seves idees pròpies i, amb un poc d'esforç, ens les va poder
expressar. Si Francesca i altres veïns troben que es viu bé a Cas
Canar, segons el parer d'Andreu «no s'hi viu bé... molesten massa».
S'ha de dir que la situació d'aquest veí és difícil, la seva casa
amenaça ruïna i, segons els veïns, just rep un parell de visites de
la seva família al dia, «per dur-li el menjar». Això sí, Andreu
s'entreté observant, lentament, el poc moviment que hi ha al poble,
dret i amb l'ajuda del gaiato.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.