La Universitat balear no descarta l'exigència del català a docents en casos puntuals

Per a cada lloc, va dir, s'elaborarà un estudi de perfil lingüístic, que determinarà el grau d'exigència. «D'aquesta manera, en lloc de requisits genèrics, es podrà filar més prim i plantejar condicions puntuals i, clar, un desenllaç possible podrà ser l'exigència del català» com a requisit. Huguet va incidir que l'acord s'emmarca en la línia d'avançar en el procés de normalització lingüística que estableix el pla estratègic. A més, «es preveu realitzar un informe que defineixi la possibilitat de modificar els plans d'estudi per incloure-hi una tercera llengua com a obligatòria».

D'altre costat, el conveni aprovat ahir entre la UIB i la Conselleria estableix com a mesures per fomentar la llengua catalana la creació, per part d'ambdues institucions, d'un centre d'autoaprenentatge al campus i l'organització de cursos intensius de català; se'n propiciarà l'ús com a llengua vehicular en l'elaboració de les tesis i altres estudis, com també en el material didàctic. Així mateix, es facilitarà la realització de tercers cicles i cursos de doctorat en terceres llengües.

Mentrestant, l'esmena que reclamava l'exigència del català com a requisit indispensable per als nous docents contractats -rebutjada dilluns pel claustre-, va ser qualificada de «raonable» pel conseller d'Educació. «Aquesta exigència ja existeix a les universitats catalanes i valencianes, i a més no podem oblidar que a les passades proves de selectivitat el 61 per cent dels alumnes va escollir el català, la qual cosa dóna compte que una majoria de l'alumnat està predisposada a rebre l'ensenyament en aquesta llengua», digué.