Maria Àngels Feliu: «No vaig tenir por de morir, sinó de patir i de ser violada»

Feliu, l'advocat del qual sol·licità divendres que pogués declarar sense la presència dels vuit processats que seuen al banc dels acusats, va demanar ahir que la seva declaració fos en condicions «normals», és a dir, davant dels acusats. La seva declaració no va ser tan sols normal, sinó que abans d'asseure's a la cadira on són interrogats els acusats i els testimonis, va dirigir mirades desafiadores als vuit imputats, davant de la sorpresa dels periodistes i del públic, ahir encara més nombrós, que ocupava els seients de la sala de vistes.

Durant la seva declaració, Feliu, que es va mostrar serena, però no davant de les preguntes d'un dels advocats defensors, va arribar a afirmar que «al principi tenia por» que abusassin sexualment d'ella i del «patiment», però que va arribar un moment en què «no tenia por de morir». La farmacèutica no va posar emperons a revisar l'escassa roba que li proporcionaren al zulo -dues samarretes i dos pantalons, a més d'una frassada amb la qual es va fer una espècie de capa-, ni tampoc no semblava alterada quan el fiscal va demanar que posassin unes imatges de vídeo en què es podia veure el forat on va malviure durant un any i mig.

Respecte del seu «escarceller», Sebastià Comas, àlies Iñaki, Feliu va explicar que «semblava el menys dolent dels dolents», si bé va negar que fos víctima de la coneguda síndrome d'Estocolm, tot i reconèixer que en «depenia», ja que era la persona que la vigilava i la que normalment li duia el menjar. Feliu es va queixar durant el judici que «no s'ha tingut» en compte que la seva família ha patit «lesions irremeiables» a conseqüència del segrest.