L'organisme de l'administració depenent del Govern central encarregat de la promoció turística de l'Estat a l'exterior, Turespaña, no promourà el call jueu de Palma perquè Cort no l'ha inclòs dins la Xarxa de Barris Jueus de l'Estat. L'escriptor especialista en cultura sefardí i en llibres de viatge, Fernando García Román, que acaba de concloure un catàleg sobre els barris jueus de l'Estat, La España Judía, editat per Turespaña i per la Xarxa de Jueries, va assegurar a aquest diari fa uns dies que «m'ha sorprès que Palma no formi part de la xarxa de barris jueus, a través de la qual hagués pogut sortir al catàleg».
García Román, que va oferir una conferència a Palma dimecres, va explicar que al catàleg i a la xarxa, formada per deu ciutats peninsulars, «hi ha dues grans absències: Cuenca i Palma». Per l'expert, la manca de monuments no és motiu per no incloure Palma dins la xarxa «perquè una altra ciutat en una situació semblant, però on també hi ha hagut una important presència jueva, com és Oviedo, sí que hi és». En concret les ciutats que han estat incloses dins la xarxa i, posteriorment, dins el catàleg són: Oviedo, Girona, Tortosa, Ribadavia, Hervàs, Segòvia, Càceres, Toledo, Còrdova, Tudela. A més, hi ha altres sis ciutats concertades amb la xarxa: Monforte de Lemos, Plasencia, Calahorra, Tarazona, Estella-Lizarra i Besalú.
Des de Cort, el director del departament de Cultura, Jaume Gil, va explicar que «fa dos anys hi va haver una iniciativa per part d'un membre de l'Associació per a la Rehabilitació de Centres Històrics (ARCA) per commemorar el dia de la cultura jueva. Llavors l'Ajuntament de Palma va decidir col·laborar-hi i promoure les rutes jueves de Ciutat. L'any passat es varen repetir l'experiència i enguany ha estat un any complicat perquè amb la citació greu que viuen israelians i palestins, vàrem decidir fer un perfil baix d'activitats. Dit això, intentarem entrar en la xarxa, cosa que és bastant complexa, ja que hi ha d'haver una feina feta. Ja hem fet contactes i Palma farà la sol·licitud, perquè ens interessa. Ara, ningú no discuteix a Palma la influència jueva, però els vestigis són els que són, pocs. Estam en la línia d'Oviedo».
Per a la presidenta de l'Institut de Relacions Culturals Balears-Israel, Jacqueline Tobiass, «desconeix perquè Palma no està inclosa dins la xarxa de barris jueus però em sembla que hi hauria d'estar, perque el recorregut dels carrers jueus ha quedat pràcticament igual que el que hi havia al segle XV. Ara bé, és cert que gairebé no queden restes arquitectòniques. Això sí, l'Ajuntament hauria de posar als carrers uns rètols, en què es digui on hi havia la Porta del Jueu, on era la sinagoga, l'escola, etc.» Tobiass creu que «a Mallorca poc importa el call, perquè el turista ve per cercar sol i platja. Per exemple, fa dos anys que ens vàrem oferir a la Conselleria de Turisme per traduir del català a altres llengües un llibre molt bó sobre la Mallorca jueva i encara, ni tan sols ens ha respost. Ara, després diuen que interessa promoure un turisme que no sigui el de sol i platja...». Tobiass recorda que a Mallorca arribaren a viure-hi 5.000 jueus (un 6% de la població del segle XIV i XV).
