L'acusació mirarà 'amb lupa' l'acció de l'instructor del cas Formentera

Monserrat, una persona de formes impecables i a la qual li desagrada convertir-se en eix de l'actualitat informativa, ja s'ha enfrontat, des que assumí el cas Formentera provinent del jutjat d'Eivissa, a una recusació i a multitud de crítiques per la decisió d'arxivar el cas pels mateixos motius que ara el rebutja el Tribunal Suprem, malgrat que a Madrid no han estat tan taxatius en les seves decisions i posen en una «quarentena temporal» la manca d'indicis fermes per imputar els dos aforats.

No es pot negar que el cas Formentera és una «patata calenta» per a totes les instàncies judicials. L'arxiu no va satisfer a la Sala Civil i Penal del TSJB, que revocà l'acte de Monserrat i ordenà elevar la causa al Suprem. En el Tribunal Superior no volien un segon cas Calvià, que fés malbé la relativa tranquil·litat que regna a la plaça del Mercat.

Però el Suprem tampoc no desitja, «al menys per ara», una desfilada d'un «senyor ministre del Govern de la nació», tal i com diu l'acte, pels seus passadissos, amb la irritació que pot provocar tant a la Fiscalia General (el seu número dos, José María Luzón, ja ha informat tres vegades en contra de la imputació de Matas pels casos Formentera i Bitel) com al mateix president Aznar.

Alguns cercles jurídics interpreten l'acte del Suprem com un pacte entre les dues tendències ideològiques dels magistrats que composen la Sala de causes especials perquè no hagués cap vot particular: els més conservadors han aconseguit no imputar Matas perquè no han trobat indicis, i els més progressistes han contextualitzat aquesta absència de proves en el temps i han obert una porta per rebre una nova exposició raonada, si aquests indicis arriben a manifestar-se, sempre i quan Jaume Matas segueixi sent ministre i Rosa Estaràs mantengui l'escó de diputada del Congrés.