Silenci sepulcral durant dos segons. Després una veu comença a escridassar i de sobte la multitud rugeix com si tots fossin un de sol contra la imatge de Maria Antònia Munar projectada sobre l'immens fons de la sala Magna de l'Auditòrium. Ningú no havia dubtat sobre la necessitat d'escridassar Antich, Sampol, o Grosske, les imatges dels quals s'havien passat just abans, però hi va haver uns segons de reflexió per decidir que s'havia de fer amb la líder d'UM. Després l'esbroncada fou monumental.

Aquesta fou la principal conseqüència del vídeo que es projectà en el X congrés regional del PP, celebrat a l'Auditòrium, i on els indicadors per arribar a les llotjes no existiren. Fou una de les poques errades de l'organització del congrés, que fins i tot va preveure escoleta per als més menuts de la «gran família popular», expressió que empraren tots els oradors que pujaren a l'estrada i que varen recollir diferents resultats entre el respectable, que això si, votà per unanimitat tots els informes que es presentaren al matí.

La primera gran ovació del dia va ser per al panell amb fotografies de congressos anteriors on destacava una immillorable instantània de Cañellas i Fageda. Les fotos eren a la vora de les escales que conduïen a una platea plena, fet que provocà disgusts entre els compromissaris que arribaren més tard i que varen haver de ser col·locats a l'amfiteatre. També varen ser molt lloades les bosses del congrés, que Catalina Cirer va lluir molt elegantment mentre Joan Verger i Maria Salom es feien confidències.

El president de la comissió de drets i garanties va demanar disculpes per no parlar en català i va dir que «ya aprenderé algun dia». Tant de bo que també qualque dia aprengui a orar, perquè ningú no entengué res de la seva intervenció. Just al contrari que Carlos Ripoll. L'eurodiputat aixecà els primers crits d'entusiasme del congrés quan va assegurar que «maldament que els hi pesi a Antich, Sampol i Grosske, continuam formant part d'Espanya». Ripoll també fou aclamat, quan afirmà que «continuarem treballant per Espanya i per a Espanya», amb projectes tan cabdals com la posada en òrbita del satèl·lit espacial Galileo, un dels grans mèrits de l'eurodiputat, que parlà només en castellà.