Les Balears i la resta d'illes europees presentaran el pròxim 9 d'octubre un estudi al Parlament europeu per explicar els problemes que pateixen les regions insulars. L'informe va ser presentat ahir pel conseller de Presidència, Antoni Garcías, i pel titular de la Conselleria d'Hisenda, Joan Mesquida, qui consideren que l'estudi és «una prova documental del fet diferencial insular». L'informe ha estat elaborat per Eurisles, un òrgan creat per la Comissió de les Illes de la Conferència de las Regions Perifèriques i Marítimes d'Europa, i que està integrada per 20 regions insulars de la Unió Europea.

Aquest informe té per objecte «provar davant les institucions les càrregues de la insularitat», segons Mesquida, qui creu que el Tractat d'Amsterdam té una interpretació ambigua per als interessos de les Illes. «El que ens interessa ara és que els estats membres redactin una Constitució Europea que reconegui el fet insular», va precisar el conseller d'Hisenda.

A l'elaboració de l'estudi han participat les regions insulars d'Açores, Aland, Bornholm, Còrsega, Creta, Goso, Gotland, Guadalupe, Hiiumaa, Balears, Illes Ionienes, Isle of Wigth, Martinica, Nord-Egea, Orkney, Saaremaa, Sardenya, Shetland, Sud-Egea i Westhern Isles.

El document planteja que més de 13'5 milions d'habitants viuen a les Illes de la Unió Europea, les quals representen aproximadament un 3'5 per cent de la seva superfície. Els territoris insulars proporcionen «a la UE una presència econòmica i geopolítica en gairebé tots els oceans del planeta i una frontera activa amb tots els continents», segons el document.

Des del punt de vista econòmic, l'estudi sosté que el 93 per cent dels illencs de la Unió Europea viuen amb un PIB per càpita inferior a la mitjana comunitària, la vida és més cara als mercats insulars tancats i els salaris són, en moltes ocasions, més baixos.