Un 49 per cent dels illencs entre els 15 i els 24 anys d'edat
parla castellà a casa, mentre que just un 42 per cent ho fa en
català i un 8 per cent empra ambdós idiomes indistintament, segons
les dades que aporta l'estudi de Sa Nostra Joves balears. En aquest
context desfavorable a la llengua pròpia de les Illes, un 23 per
cent dels enquestats es mostrà bastant o totalment d'acord en
«imposar l'espanyol o castellà com a única llengua oficial a tota
la nostra comunitat i el català ha de ser una qüestió privada de
cada un». Novament, el nombre de joves que voldrien invertir els
termes i fer del català l'única llengua oficial a les Illes Balears
fou inferior, un 18 per cent. En canvi, la major part dels
adolescents (76 per cent) es mostrà favorable a que «tots els que
vulguin viure en català se'ls ofereixin les condicions necessàries,
per tal que puguin fer-ho». El castellà, emperò, obtingué una
proporció superior, amb un 80 per cent de joves que demanaren
aquest dret lingüístic.
Francisco Andrés Orizo, responsable d'aquest apartat en l'estudi
ara publicat per Sa Nostra a la col·lecció «Quaderns Solidaris»,
estableix sense sorpresa que «el català és més utilitzat per les
classes mitjanes-altes; el castellà, per les classes
mitjanes-baixes i baixes-treballadores, sobretot per aquestes
darreres», alhora que la primera llengua oficial de l'Estat
«destaca un poc més en els dos extrems de l'espectre polític: a
l'esquerra i a la dreta; mentre que al centreesquerra destaca
relativament el català i al centredreta l'ús és indistint». Aquesta
visió sociològica es complementa amb el paper històric reconegut
que ha tingut l'esglèsia catòlica en la cura i conservació del
català a les Illes. El professor Orizo constata que «el castellà és
usat majoritàriament pels no-creients i ateus, no tant pels
indiferents i agnòstics», mentre que «l'ús del català es desplaça
cap al costat dels catòlics practicants», tot i que, de manera
curiosa, «sobretot dels no molt practicants».
De fet, «els que són més partidaris d'una imposició (sobretot
del castellà) són els catòlics practicants», mentre que «els que
afavoreixen més les condicions de viure en català els trobam entre
els indiferents, agnòstics i no-creients». La major inclinació al
castellà es produeix a Mallorca, la màxima orientació al català a
Menorca, segons l'autor de l'estudi. Això no obstant, una cosa és
l'ús familiar de la llengua i una altra les preferències o ideals.
Novament, el català no despertà tantes passions com el castellà
entre els joves que respongueren a la pregunta «de poder elegir les
quatre llengües que t'agradaria saber, quines elegirires i en quin
ordre de preferència?» El català ocupà el cinquè i darrer lloc del
rànquing creat, per darrere de l'anglès, l'alemany, el castellà i
el francès, per aquest ordre.
En aquest cas, emperò, Francisco Orizo interpreta que aquesta
ordenació just indica el «pragmatisme» dels joves, que reconeixen
«la necessitat pràctica d'idiomes, diferents dels propis i
autòctons, a la vegada que el natural cosmopolitisme inserit en la
seva tradició històrica i cultural». Una visió de gènere sobre
aquesta qüestió demostra que «els homes es diferencien de les dones
per la seva major inclinació, primer, cap a l'anglès i, després,
cap al francès. Les dones, cap al català». Ara bé, la normalització
lingüística, promoguda des de l'educació reglada pot haver donat
alguns fruits. Així, Orizo observa que els adolescents "en aquest
cas fins als 20 anys" «s'inclinen relativament més del costat del
català; passada aquesta edat presenten una orientació relativament
major cap a l'anglès». Creu l'autor de l'estudi que «amb l'edat
pressiona més el cosmopolitisme o el pragmatisme dels idiomes
necessaris».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.