La Llei de Normalització Lingüística mai no ha estat
completament desenvolupada, mentre que la societat ha rebut canvis
que eren insospitats, quan s'aprovà el 1986, com ara la forta
immigració dels darrers anys o les noves tecnologies, segons han
coincidit la majoria de fonts consultades per Diari de Balears. El
trienni de Jaume Matas al Consolat, just deixà com a empenta
d'aquella Llei, l'anomenat decret Flaquer de mínims, pel qual,
almanco la meitat de l'horari escolar s'ha de cursar en català.
El Pacte de Progrés ha publicat, de la seva banda, una normativa
abundosa per incrementar l'abast de la Llei de 1986. Entre els
texts més coneguts, destaquen les obligacions lingüístiques
establertes a la Llei de Comerç, però també l'obligació, perquè
tots els docents acreditin coneixement de català o perquè els
centres educatius redactin plans lingüístics i d'acolliment per a
immigrants, entre altres fites.
El conseller Damià Pons "i el seu director general de Política
Lingüística, Joan Melià" no es mostren partidaris d'una revisió
immediata d'aquell text, una feina que pot ser enllestida la
pròxima legislatura. Altres veus, com la de la professora Rosa
Calafat o la del president de l'Obra Cultural Balear, Antoni Mir,
insten el Govern a aplicar totes les previsions que establí la Llei
de Cañellas.
Pons recorda, emperò, que la normalització lingüística «no just
correspon a l'Administració, sinó a tota la societat: cada ciutadà
ha de ser conscient que ha de ser un mestre de llengua per als
nouvinguts». Joan Melià reconeix que a mitjà termini s'haurà de
preparar la renovació de la llei, per «garantir la disponibilitat
del dret d'utilització del català a tots els llocs públics» de les
Illes, especialment a aquells que fan part de l'administració
perifèrica de l'Estat, de la Justícia... i de sectors econòmics com
l'hoteleria i la restauració.
Membre destacat del Consell, Antoni Mir, es manifesta en el
mateix sentit. La normalització lingüística precisa que les Illes
disposin de ràdio i televisió pròpies... i un esforç inversor
superior pel departament de Política Lingüística. Per l'OCB, «els
objectius d'ús social de la Llei encara no estan plenament
aconseguits: fa falta un nou impuls sobre els mitjans de
comunicació i la immigració, amb més pressupost».
Completament en contra s'ha manifestat el president del partit
ASI, Joaquín Rabasco, conegut lluitador contra «imposicions»
lingüístiques. «A veure si d'una vegada per totes, l'emergent
població d'origen peninsular, posa les coses al seu lloc», ha dit.
L'expresident Jaume Matas no ha entrat públicament a valorar la
vigència de la Llei que aprovà el seu partit, però és clar que
considera el seu desenvolupament com impositiu, i advoca pel
«bilingüisme», sense definir el seu abast.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.