Els gegants dels reis de Mallorca dansaren al so del Joch dels Ministrils

Un ball al matí i la desfilada de l'horabaixa completaren els actes lúdics de la Diada

P.C./P.G.Palma13/09/02 0:00

Set-cents vint-i-dos anys després que un altre 12 de setembre Jaume II juràs les franqueses i privilegis del Regne de Mallorca, l'illa celebrà el que és el seu dia (tot i que no és festiu) amb una sèrie d'actes que tracten de fer d'aquesta festa una jornada especial per a tots els mallorquins. Per al primer d'aquests esdeveniments, certs personatges de la nostra història no podien faltar a la cita i no deceberen. Jaume II i Esclarmunda de Foix, juntament amb Sanç i Jaume III, feren acte de presència a la Diada de Mallorca, malgrat que fou a través de les seves gegantines reproduccions, i ho feren tot i les seves tremendes dimensions, 4 metres d'alçada i prop de 50 quilograms de pes.

Anteriorment, xeremiers, flabiols i tamborinos s'havien encarregat de congregar amb les seves notes els vianants per al ball reial que s'havia de fer davant la seu del Consell al migdia. Guillem Ginard, cap de Relacions Institucionals del CIM, s'encarregà de recordar als presents el significat de la Diada, i més tard presentà una a una les seves majestats, dues de les quals, Jaume III i Sanç, s'estrenaven enguany. Gràcies a la tasca dels geganters, tot sortí com toca.

D'aquesta manera, després de la Marxa d'autoritats, peça que antigament s'interpretava per acompanyar els representants del Regne en les seves compareixences públiques, arribà el torn de Sanç i Jaume III, que dansaren sense descans. Esclarmunda i el seu marit, Jaume II, els seguiren. Els quatre s'uniren i es concentraren al carre Palau Reial. Les notes de La Balanguera posaren punt i final a l'acte. A l'horabaixa els gegants tornaren a sortir al carrer i encapçalaren una marxa seguida pel Joch de Ministrils, que antigament eren els músics que amenitzaven els actes a les Corts mallorquines al segle XVI.

La comitiva, seguida per les autoritats i la corporació del Consell, es tancava amb els dos macers, els escortes que un temps acompanyaven la cooporació a tots els actes institucionals, portant la maça, amb data de 1817 i la inscripció «Terra, mar i aire». La desfilada, que es dirigí cap a la Seu, ho féu sota l'atenta mirada dels turistes, que mostraren molt interès per les gegantines figures i la seva peculiar comitiva. Aquesta tradició dels balls de gegants ha estat recuperada a les darreres dècades després d'un període de decadència. Ara, amb la incorporació de la tecnologia, les figures s'elaboren amb fibra de vidre després d'un procés de documentació per aconseguir la major fidelitat possible en la vestimenta i la fesomia.