Els estrangers empadronats a Balears ja són quasi 106.000

Aquesta tendència a l'alça dels residents de nacionalitat estrangera provoca que la Comunitat balear sigui la primera en termes relatius quant a nombre de nascuts a l'estranger del global de la població autòctona. Pel que fa al nombre absolut, les Balears ocupen la sisena posició per darrere de Catalunya, Madrid, Andalusia, València i les Canàries.

Quant a la procedència dels immigrants, durant el 2001 el conjunt de la població extracomunitària superà per primera vegada la procedent de la Unió Europea, almenys en el nombre d'empadronats. Tot i això, els comunitaris continuen sent el grup d'origen més nombrós i engloben un 48'7% de la població estrangera. El segon lloc l'ocupa el col·lectiu sud-americà (22%), seguit dels immigrants magribins (11'20%), d'altres estats europeus (5'4%) i de la resta de països (12'70%).

En relació al pes de la immigració per Illes, són les Pitiüses, amb un 17'04%, les que tenen un índex més elevat de població estrangera i superen la mitjana de les Balears. Per la seva banda, Mallorca, amb un 11'68%, se situa lleugerament per sota de la mitjana, mentre que Menorca (8'95%) és l'illa que presenta una taxa més baixa d'immigrants. L'examen de les xifres realitzat pel CRE de Sa Nostra quant a l'àmbit municipal confirma la diferent distribució d'immigrants pel territori en base al seu país d'origen. Així, Mallorca i Menorca presenten un repartiment molt desigual entre els diferents termes municipals, segons l'especialització de cadascuna de les economies locals.