Els ajuntaments de les Illes han inscrit en els seus padrons municipals 105.957 persones estrangeres, segons les dades facilitades ahir pel Centre de Recerca Econòmica (CRE) de Sa Nostra. El CRE, que ha tret aquesta xifra de les tasques d'elaboració de l'Informe Econòmic i Social, indica que les dades, de principi del 2002, suposen que el 12'06% de la població de les Balears està integrada per persones originàries d'altres estats.
Aquesta tendència a l'alça dels residents de nacionalitat estrangera provoca que la Comunitat balear sigui la primera en termes relatius quant a nombre de nascuts a l'estranger del global de la població autòctona. Pel que fa al nombre absolut, les Balears ocupen la sisena posició per darrere de Catalunya, Madrid, Andalusia, València i les Canàries.
Quant a la procedència dels immigrants, durant el 2001 el conjunt de la població extracomunitària superà per primera vegada la procedent de la Unió Europea, almenys en el nombre d'empadronats. Tot i això, els comunitaris continuen sent el grup d'origen més nombrós i engloben un 48'7% de la població estrangera. El segon lloc l'ocupa el col·lectiu sud-americà (22%), seguit dels immigrants magribins (11'20%), d'altres estats europeus (5'4%) i de la resta de països (12'70%).
En relació al pes de la immigració per Illes, són les Pitiüses, amb un 17'04%, les que tenen un índex més elevat de població estrangera i superen la mitjana de les Balears. Per la seva banda, Mallorca, amb un 11'68%, se situa lleugerament per sota de la mitjana, mentre que Menorca (8'95%) és l'illa que presenta una taxa més baixa d'immigrants. L'examen de les xifres realitzat pel CRE de Sa Nostra quant a l'àmbit municipal confirma la diferent distribució d'immigrants pel territori en base al seu país d'origen. Així, Mallorca i Menorca presenten un repartiment molt desigual entre els diferents termes municipals, segons l'especialització de cadascuna de les economies locals.
