Les Illes Balears han comptabilitzat enguany 18 casos declarats de legionel·losi fins al 31 de juliol, igualant així la xifra del primer semestre del 2001. L'any passat, les infeccions per aquest bacteri arribaven 38 per cap d'any, una quantitat notablement superior a la del 2000, en què se'n registraren 25 casos, i a la del 1999, amb 22. Tot i l'increment de la incidència, a les Illes Balears no es pot parlar de brots de legionel·losi, sinó que els casos detectats són aïllats.
En altres paraules, no s'han detectat focus comuns d'infecció com la gran torre de refrigeració, contaminada pel bacteri, que possiblement ha generat el brot recent a Mataró, amb 48 episodis, un dels quals ha estat mortal. S'ha de recordar que el bacteri de la legionel·la és present en petites concentracions a la major part d'estanys i dipòsits d'aigua, però resulta innocu en situacions normals. És amb els increments de temperatura propis de l'estiu que el bacteri troba les condicions adients per a una reproducció massiva, entre els 25 i els 45 graus.
Les possibilitats d'infecció per inhalació de l'aigua es multipliquen en aquesta època de l'any. Aquest bacteri és pneumòfil "s'instal·la als pulmons" després que el pacient ha inhalat aigua vaporitzada "a la dutxa, per exemple; en canvi, la seva ingesta no infecta l'organisme. La infecció es manifesta generalment com una pneumònia després de dos dies d'incubació, amb febre, malestar, dolors musculars, tos, dificultat respiratòria i sovint amb problemes gàstrics. Quan no es produeix infecció pulmonar, parlam de febre de Pontiac.
