Les esperes per cirurgia major es reduiran un terç, segons l'Ib-Salut

El nombre de llits per a aguts baixarà de 1.625 a 1.485 l'any vinent

Carles CanalsPalma05/08/02 0:00

El nombre de llits hospitalaris per a malalts aguts ha baixat enguany de 1.798 a 1.625 a les Illes Balears, i les previsions per a l'any 2003 anuncien una nova davallada, fins a unes 1.485 places, segons càlculs independents. Però aquesta nova minva "les prèvies han estat denunciades de manera recurrent pel Partit Popular i per sindicats" és just aparent, segons el director gerent de l'Ib-Salut, Juli Fuster, que augura a més una reducció d'un terç en les llistes d'espera per cap d'any. Consultat per Diari de Balears sobre la nova reducció "que coincideix amb la remodelació de diverses clíniques privades concertades amb la sanitat pública balear", Fuster assegurà que el model final serà més eficient.

Els llits als hospitals públics no «desapareixen», sinó que són reconvertits en places per a subaguts, crònics i convalescents "cas dels hospitals General i Joan March", mentre que centres privats concertats amb la sanitat pública, com Sant Joan de Déu, aposten per la seva especialització com a centres per a subaguts i crònics, sense desestimar totalment l'atenció concertada a aguts. El resultat, segons Fuster, és que a final de la legislatura actual hi haurà un nombre total de llits superior a l'existent, però els hospitals de referència (Son Dureta) i comarcals (Manacor, Son Llàtzer, Menorca, Eivissa) no hauran de patir les estades perllongades dels seus pacients. La norma serà semblant a la següent: «T'operarem en un hospital, però et repondràs en una clínica... o a ca teva».

En efecte, un 60 per cent de les intervencions quirúrgiques majors que s'efectuen a les Illes Balears no han de menester ja internament postoperatori i, en conseqüència, no suposen una pressió hospitalària afegida. Centres com la Fundació Hospital de Manacor aconsegueixen incrementar aquest percentatge uns cinc punts, tot i que la complexitat dels casos tractats no és elevada, especialment en relació a l'hospital de referència.

Un cas a part és el de Son Llàtzer, que rep pacients més complexos que els de la seva categoria i ofereix una resolució major. De fet, segons el gerent de Son Llàtzer, aquest hospital ha començat ja a ser un recurs major de descàrrega per a Son Dureta. Per Juli Fuster, aquesta situació alleugerirà la pressió sobre les places d'hospitalització necessàries per a la cirurgia major. El gerent demanà aturar la «demagògia».