Les esperes per cirurgia major es reduiran un terç, segons l'Ib-Salut

Els llits als hospitals públics no «desapareixen», sinó que són reconvertits en places per a subaguts, crònics i convalescents "cas dels hospitals General i Joan March", mentre que centres privats concertats amb la sanitat pública, com Sant Joan de Déu, aposten per la seva especialització com a centres per a subaguts i crònics, sense desestimar totalment l'atenció concertada a aguts. El resultat, segons Fuster, és que a final de la legislatura actual hi haurà un nombre total de llits superior a l'existent, però els hospitals de referència (Son Dureta) i comarcals (Manacor, Son Llàtzer, Menorca, Eivissa) no hauran de patir les estades perllongades dels seus pacients. La norma serà semblant a la següent: «T'operarem en un hospital, però et repondràs en una clínica... o a ca teva».

En efecte, un 60 per cent de les intervencions quirúrgiques majors que s'efectuen a les Illes Balears no han de menester ja internament postoperatori i, en conseqüència, no suposen una pressió hospitalària afegida. Centres com la Fundació Hospital de Manacor aconsegueixen incrementar aquest percentatge uns cinc punts, tot i que la complexitat dels casos tractats no és elevada, especialment en relació a l'hospital de referència.

Un cas a part és el de Son Llàtzer, que rep pacients més complexos que els de la seva categoria i ofereix una resolució major. De fet, segons el gerent de Son Llàtzer, aquest hospital ha començat ja a ser un recurs major de descàrrega per a Son Dureta. Per Juli Fuster, aquesta situació alleugerirà la pressió sobre les places d'hospitalització necessàries per a la cirurgia major. El gerent demanà aturar la «demagògia».