Esperança Bosch i Victòria Ferrer desmitifiquen la violència domèstica

L'editorial Cátedra publicarà l'octubre, a la col·lecció Feminismos, l'assaig La voz de las invisibles: Las víctimas de un amor que mata. El llibre recull el treball realitzat sobre enquestes arreu de l'Estat per aquest equip investigador, que desqualifica les creences populars sobre els maltractaments domèstics a la dona. «No existeix el perfil dels maltractadors: no pertanyen exclusivament a les classes socials baixes ni són necessàriament alcohòlics o drogodependents», assegura Esperança Bosch. Però de les enquestes realitzades es desprèn que comparteixen gairebé en tots els casos un tret comú: la seva misogínia.

En altres paraules, «ells consideren lícit tenir determinats privilegis per ser homes i creure que la dóna és inferior», apunta Bosch. Un segon tret és comú no als maltractadors, sinó a les maltractades: un 90 per cent de les consultades havia estat segura que la seva parella podia canviar la manera de ser si ella s'hi esforçava. Clarament, això no es va produir. «El mite de l'amor romàntic té molt a veure amb els maltractaments», explica Esperança Bosch, «perquè confon la gelosia amb l'amor, quan no és més que un afany de dominació».

Però, a més, aquesta actitud femenina condueix a patir un sentiment de culpa: si els maltractaments continuen és perquè la dona no ha fet prou perquè canviï de conducta. I segons Victòria Ferrer, un altre mite que ha de caure és el que assigna a la dona maltractada un rol passiu envers l'home: «Es passa la vida tractant de sobreviure i de protegir els seus infants, si els té». Un fet sorprenent és que en la major part dels casos els maltractadors considerats a l'enquesta no eren persones violentes fora del seu domicili i no tenien antecedents penals. Aquesta fita mostra més clarament la misogínia detectada.