Amb l'entrada del mes d'agost compareix, com cada any, l'amenaça dels incedis forestals. És una constant que fa que les cremes dels boscs de Balears siguin notícia cada any. Les institucions, i en especial la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, hi han parat esment des de fa anys. Es disparen les alarmes de prevenció. Tanmateix, la prevenció és un factor que s'ha de treballar durant la resta de l'any. Des del principi dels anys 80, les variables d'incendis forestals a Balears han oscil·lat fortament i han trobat la mitjana en 120 focs; a més, s'han detectat fluctuacions cada tres anys. Mallorca és l'illa que registra un major nombre de focs i de superfície cremada. Respecte de Menorca i les Pitiüses, la situació és notablement diferent.
Trobam que a la primera els índexs de sinistralitat forestal són baixíssims i alguns anys (especialment a mitjan noranta) fins i tot arriba a haver-hi tan sols zero, un o dos incendis. A Eivissa i Formentera, tot i que per raons evidents d'extensió territorial es registren menys casos d'incendi cada any que a la balear major, hi ha hagut cremes molt desastroses i preocupants de manera irregular. És ben interessant fer un cop d'ull a l'evolució per adonar-se de les zones que tenen índexs més elevats d'incendis, com també de les causes que els originen. El 1980 s'encetà amb unes 120 cremes. L'any següent la pujada fou sobtadíssima i s'elevà fins a uns 175 (amb especial gravetat a Algaida, Pollença i Santa Eulària del Riu).
Cap a mitjan vuitanta les cremes s'estabilitzaren fins a arribar a 85. Un 1986 especialment dur, en el qual caldria destacar els incendis de Son Servera, Capdepera, Alcúdia i Cura, «disparà» les xifres, de nou, fins a superar les 160. Es mantingueren el 1987, amb fortes cremes com les de la zona des Fangar, a Manacor, o d'Albarca, a Artà. Davallaren en picat el 1988, amb prop de noranta incendis i amb la característica especial de ser un any tràgicament destacat, en aquesta matèria, a Eivissa. A l'any següent, amb 80 incendis, s'arribà a una de les quotes més baixes dels darrers vint anys. Tot i que no per això se salvà de ser un any recordat per gabellins i pollencins per la cruentor dels incendis a la seva comarca.
L'inici de la dècada dels noranta va fer pujar, de nou, la corba de manera vertiginosa. D'aquell moment s'hauria de destacar la forta sinistralitat registrada a la zona d'Artà i cremes que passaren a la història per la seva terrible espectacularitat, com la de na Burguesa i Bendinat, a Calvià. El 1994 fou calamitós. Es registrà una de les quantitats de focs més elevades des de l'any 80 (superant, fins i tot, les xifres de 1981). Andratx fou un municipi especialment afectat en aquella ocasió. A partir del 95, amb focs de forta importància localitzats en es Mercadal, començà a davallar moltíssim.
Els anys següents es notà una forta baixada que tingué la seva culminació el 1996, el millor any pel que fa a la catastrofitat forestal en aquestes dues darreres dècades. El 1997 començà una nova fluctuació que no va finir fins a arribar el 2000 a un altíssim índex de 160 sinistres. Entremig trobarem focs sonats com els que afectaren Manacor el 1998, i s'ha de destacar els que arrasaren extenses zones del Ponent mallorquí, com la finca de Galatzó, a Calvià, el 1999. El 2001 ha estat un any força positiu, que ha fet disminuir les cremes forestals fins a unes 125, amb la curiositat afegida que el succés més destacable ha estat un fort incendi a Sant Joan de Labritja, a Eivissa.
