Les obligacions de la Trasmediterránea pel que fa a la declaració d'interès públic de les línies marítimes entre les Balears i la Península acaben el 2 de gener del 2007. Aleshores, aquestes obligacions quant a freqüències podran ser renovades, modificades o anul·lades pel Govern central o no acceptades per l'empresa. La data esmentada està determinada per la finalització del contracte entre la companyia i l'Estat per cobrir les rutes declarades d'interès públic. Així doncs, la nova adjudicatària de la naviliera (el consorci format per Acciona, 55%; el grup Matutes, 12%; el grup Aznar, 8%; el grup Armas, 8%; i la Caixa d'Estalvis de la Mediterrània, 15%) està sotmesa a les obligacions d'una declaració d'interès públic, sobretot quant a freqüències, només fins el 2007.

A partir d'aquell moment, caldrà obrir una nova negociació entre l'Estat i la companyia per renovar, modificar o anul·lar algunes o totes les condicions vigents fins aleshores. El consorci encapçalat per Acciona s'ha imposat a la resta d'aspirants (5): Sacyr-Marsans-Ahorro Corporación; Balearia-Astilleros Rodríguez; Sea Containers; Stef-TFE; i Boluda. El consell d'administració de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) acordà despús-ahir adjudicar la històrica naviliera, referent de primer ordre en el transport marítim de les Balears, al consorci liderat per Acciona per un import de 259 milions d'euros, valoració del 95'24% de la companyia.

A l'espera d'un dictamen del consell consultiu de privatitzacions, el procediment a seguir serà la presentació, per part de l'adjudicatària, d'una Oferta Pública d'Accions (OPA) pel cent per cent de les accions a un preu de 45 euros cadascuna. Així, el preu final a pagar serà de 272 milions d'euros. Assumint el passiu de la naviliera, quantificat en 210 milions d'euros, la inversió total serà de 482 milions d'euros (80.200 milions de pessetes). La nova propietària de la Trasmediterránea haurà de mantenir les obligacions imposades per la declaració d'interès públic fins el 2007, però, a més, no podrà desprendre's de la titularitat durant el mateix període, com també mantenir la plantilla existent i ubicar la seu social de la companyia a Espanya.

Inicialment, la SEPI es va veure obligada a ampliar el període per presentar ofertes de compra a causa de l'alt nombre de candidats que manifestaren el seu interès pel procés de privatització de la naviliera. Finalment, la reagrupació de les empreses interessades, que en principi eren més de 50, reduïren a 10 el nombre d'ofertes no vinculades presentades. Agrupacions posteriors deixaren en les 6 esmentades les ofertes definitives. Un dels aspirants, el grup Boluda, ha expressat el seu convenciment del benefici que representava la seva oferta, a l'espera del preceptiu informe del Consell Consultiu de Privatitzacions, a final de setembre.

Petició de «servei públic» per a tots els vols i viatges marítims
El Govern de les Balears presentarà al Ministeri de Foment, el proper setembre, una proposta per incloure tots els vols entre illes i amb la Península en l'anomenada «obligació de servei públic», que en la pràctica suposaria anar més enllà que l'interès públic. A través de l'obligació de servei públic, s'imposen més freqüències, uns horaris mínims determinats i, fins i tot, se'n podrien derivar més descomptes per als residents, que actualment són del 33 per cent del valor del bitllet gràcies al Règim Especial Balear (REB). Els descomptes en els trajectes aeris són una de les poques concrecions del REB. L'Executiu autonòmic té la determinació de presentar més endavant la mateixa proposta d'obligació de servei públic referida al transport marítim. La Conselleria de Transports té previst fer efectiva aquesta declaració a la línia Eivissa-Formentera pel setembre, ja en aquest cas sí que hi té competències.