Flors diminutes de formes i colors extraordinaris neixen a l'ombra de les garrigues, també a la vorera dels camins i caminois del bosc de Bellver, i s'estenen des de la falda i fins al punt més alt de la muntanya. La majoria d'elles són orquídies. Al voltant de 14 espèciese diferents s'han localitzat en el mateix pulmó de la ciutat. De fet, és en aquesta temporada de l'any quan bona quantitat d'aquestes espècies floreixen. Ara els amants de la botànica tenen a un bot de casa la possibilitat d'apreciar-les i gaudir-ne, assenyala Sebastià Roser, un estudiós de les orquídies que coneix cada pam del bosc de Bellver.

En aquest pinar se pot observar una colònia molt localitzada d'una espècie mediterrània, les mosques grosses (Barlia robertiana). Aquesta orquídia s'acostuma a trobar en tot tipus de garrigues, des del nivell de la mar i fins a 800 metres d'altitud. Les orquídies que més proliferen en aquest indret de la ciutat són el borinot (Ophrys balearica), que és una espècie endèmica de les Illes Balears, i també les mosques petites (Ophrys bombyliflora), que com el mateix nom indica tenen forma de mosca. En aquests moments se'n poden veure d'altres que també recorden aquest insecte, com ara les mosques negres (Ophrys fusca) o les mosques grogues (Ophrys lutea) que es diferencien de les anteriors perquè tenen els pètals d'un color verd o verd-groguenc, entre d'altres aspectes.

També són molt bones de trobar a la vorera del camí i dins la garriga des de la zona plana i fins alt de la muntanya les sabatetes del bonjesús, també conegudes com mosques negres (Ophrys vernixia). De fet, aquestes orquídies són de les més conegudes popularment i també les més característiques, i aquestes sí que presenten una forma que recorda bastant les mosques vironeres.

Al bosc de Bellver també és freqüent localitzar colònies d'abelletes (Orchis conica), són orquídies formades per 20 o 25 flors petites de color clar, n'hi ha de blanques i de rosades, i totes elles estan puntejades amb taquetes de color porpra. També s'hi troba l'abella vera (Orchis italica), que també està constituïda per moltes flors però en aquest cas són de mida més gran i les de color rosa són d'un rosa molt més intens. Encara es veuen colònies d'abellera banyuda (Orchis longicornu) en la zona de garriga del bosc, aquestes fan 5 o 15 flors grosses, totes de dos colors, n'hi ha de dos tons de lila o de roses i blanques o totes blanques.

Tres anys enrere Sebastià Roses també hi localitzà l'abellera de muntanya petita (Orchis olbiensis) però afirma que de llavors ençà no l'ha tornada a trobar. El que sí es pot veure aquesta primavera és un bon grapat de galls (Serapias lingua); són unes orquídies d'una forma molt peculiar, ja que tenen una flor que sembla una caparutxa de la qual surt una llengua de color porpra fosc. També hi ha els gallets (Serapias parviflora), que és una espècie molt similar a l'anterior però més petita tant pel que fa a la mida com pel que fa a les proporcions de la flor. També s'han localitzat galls sards que fan les flors blanquinoses. Comptades són les mosques d'ase (Ophrys apifera) al bosc de Bellver o l'aranyera (Ophrys fuciflora) de la que enguany no se n'ha vist cap, cosa que no ha passat amb l'abellera de muntanya grossa (Orchis mascula).

Protegides per llei  
Les orquídies de les Balears estan protegides per la legislació autonòmica. I encara que no hauria de ser necessari recordar-ho, cal si més no repetir que aquestes espècies es poden observar, fotografiar però mai arrabassar. Per un costat la llei les protegeix i per altre no es pot passar per alt l'imperatiu ètic que tot amant de la natura hauria de tenir en compte a l'hora actuar. Això no obstant, els forestals del bosc de Bellver sovint han cridar l'atenció als visitants perquè bé per un desconeixement o per una manca de sensibilitat s'obliden de respectar-les.