Malgrat que el ritme de creixement de l'activitat turística s'estabilitzà el 2001 i que la construcció augmentà menys que en els tres anys anteriors, el consum de serveis i de recursos naturals continua experimentant increments desbocats com a conseqüència de les acumulacions residencials de la darrera època. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe del GOB sobre dades urbanístiques i ambientals de Mallorca referides al 2001. Aquest ja és el tercer informe anual consecutiu que elabora el grup ecologista. El GOB reuneix un seguit de dades sobre construcció, turisme, energia, residus i motorització. El balanç final és una estabilització del ritme de creixement, encara que aquest continua essent «alarmant».

Segons els ecologistes, «les dades deixen ben clar que Mallorca està superant el límit lògic i avança cap a una situació de col·lapse. L'augment de la construcció el 2001 fou inferior al dels tres anys anteriors, però superior a la mitjana de tota la dècada dels 90. En tot cas, cal prendre mesures molt més decidides i, sobretot, amb urgència per canviar aquesta situació».

En resum, aquestes serien les dades més significatives: tot i reduir-se una mica en relació amb els anys 1998, 1999 i 2000, el 2001 supera la mitjana dels 90 pel que fa a construcció de nous habitatges; Palma lidera de manera espectacular les xifres de construcció, seguida dels municipis del seu entorn (Calvià, Llucmajor, Marratxí i Andratx); l'edificació en el sòl rústic experimenta una certa reducció; el turisme deixa de créixer de manera descontrolada i comença l'estabilització pel que fa a visitants i places hoteleres; i, igualment, l'aeroport de Palma estabilitza el nombre de passatgers, sobretot després dels atemptats de l'11 de setembre.

Les conseqüències de tot plegat són els creixements constants, i batent rècords, en conceptes com el consum de recursos naturals, la producció de residus i el nivell de motorització. Vet aquí alguns exemples: el consum energètic augmenta un 8'3 per cent; la producció de residus creix un 17 per cent si comptam la incorporació de Calvià i Andratx al sistema de gestió de Mallorca; el nivell de motorització és el més alt d'Europa (884 habitants per cada mil habitants); i la població es dispara, situant-se actualment en 877.627 habitants.

En opinió del GOB, «està clar que les mesures que darrerament s'han adoptat tant per part del Govern autonòmic com del Consell no han aconseguit frenar, de manera significativa, per ara, el creixement de la construcció». Els ecologistes proposen, a través de les lleis, normes territorials o les modificacions de plans que siguin adients, la regulació del ritme de creixement, establint quotes anuals per llicències i municipis; reduir la capacitat de població dels planejaments urbanístics; impedir la creació de més places turístiques; incrementar la protecció del sòl rústic; afectar i congelar el sòl urbanitzable que no estigui executat, i modificar la gestió dels recursos naturals.

Costa d'en Blanes
El GOB considera «inacceptable» permetre més construcció a la Costa d'en Blanes, a Calvià, després de la modificació del Pla General aprovada despús-ahir per l'Ajuntament. Aquesta iniciativa permet la construcció de 48 nous habitatges a la Costa d'en Blanes i és titllada pel grup ecologista com «un esforç més perquè les grues no desapareguin del seu paisatge i un error que se suma a les barbaritats comeses en els darrers anys en aquest municipi». El GOB considera que en aquesta zona de Calvià «no s'hi han de fer noves cases, ni plurifamiliars ni unifamiliars, sinó que s'haurien de protegir totes les parcel·les que s'havien salvat fins ara de l'edificació». Finalment, recorda que els nous habitatges es construiran a les parts altes, «agreujant els ja importantíssims impactes paisatgístics de la zona».