Fabián À. León explica la seva experiència des que obrí un locutori

«Al locutori torn a escoltar la meva història contada per altra gent»

Aina VivesPalma25/03/02 0:00

És, si més no, xocant que en un moment en què les empreses de telefonia intenten fer creure a l'usuari que si no porta un mòbil a la butxaca és un ésser estrany, proliferin els locutoris a les barriades on s'allotgen els immigrants que acaben d'aterrar. I encara que pugui semblar incongruent, Palma, una ciutat puntera en el turisme europeu, no n'és una excepció, com tampoc no ho són els pobles de la Part Forana que arrepleguen un nombre important de població immigrant. Els equatorians, argentins, colombians, peruans, nigerians, mabribins... s'acosten als locutoris no només perquè saben que allà els sortirà més rendible parlar amb els seus països d'origen, sinó perquè també saben del cert que sempre hi trobaran un conciutadà seu, una persona que ha patit o està patint les mateixes vexacions que ells experimentaren en pròpia pell en abandonar el seu país. Parteixen de zero.

En arribar a l'Illa molts no tenen ningú que els pugui donar un cop de mà i per això també s'acosten als locutoris. El propietari del locutori La Docta, Fabián Àngel León Agüelo, explica que dia sí i altre també «torn a escoltar la meva història, però contada per altra gent que acaba d'arribar. He vist gent plorant, gent que feia més de dos anys que no veia el seus familiars i que, gràcies a la videoconferència, els han pogut tornar a veure. Són històries molt fortes, que entenc perfectament perquè jo mateix les he viscudes. Si estàs lluny de la família, ho entens. Jo enyor els meus padrins i els amics i...».

Fabian recorda que quan partí del seu país, l'Argentina, acompanyat de la seva germana Carolina, creia que mai més no tornaria a veure els seus pares. «Te n'has d'anar molt ben preparat, tant de cor com de ment. Has d'estar disposat a dormir allà on sigui i a fer el que sigui per sobreviure. Jo he fet de tot», sentencia. Ara diu que, encara que ho passà molt malament, també ha tingut moltes alegries. Primer ho passà malament perquè estava lluny de la família quan a la seva mare li diagnosticaren un càncer de pit i l'hi hagueren d'extirpar; ara està bé. També estava lluny de casa quan al seu pare l'operaren d'hèrnia i després de la vesícula, i la seva germana només plorava i ell resistia.

Ara els seus pares viuen a Mallorca, perquè Fabian apostà fort; els va fer vendre el que tenien a l'Argentina per obrir el negoci del cibercafè i el locutori a Palma i dur-los fins aquí. I diu que Mallorca també li ha donat moltes alegries, perquè aquí s'enamorà de la jove que ara és la seva esposa, Jessica Judith Balzer, també argentina. I conta que el dia abans del casament conegué els seus sogres, que «vingueren expressament de l'Argentina», i que gràcies al locutori i al cibercafè que té ha aconseguit trobar un lloc de feina per a la dona, que és arquitecte, i ara porta la direcció d'una obra.