La ministra d'Educació, Pilar del Castillo, presentà ahir un text de bases sobre la futura llei de qualitat de l'ensenyament als consellers de tot l'Estat. El document, d'unes 60 pàgines, no fa cap referència al finançament amb què es practicaran les diferents reformes previstes, segons observaren ahir els responsables autonòmics d'Educació. El cap del departament balear, Damià Pons, asseverà que l'actuació del Ministeri és, «tot plegat, bastant incoherent i irresponsable».

Després de la reunió amb la ministra, Pons mostrà el seu malestar perquè el nou document "a l'aguait d'una lectura més detallada" just «confirma allò que ja s'havia anunciat als mitjans de comunicació» en relació amb la creació d'itineraris i una prova per obtenir la certificació d'aprenentatge. El retret generalitzat a Del Castillo per part de les comunitats autònomes que no són governades pel PP ha estat, en paraules de Pons, que el Ministeri hagi fet els seus diagnòstics educatius «sobre percepcions, estats d'ànim, informació dels mitjans de comunicació i no sobre el resultat d'una anàlisi de la Inspecció, dels serveis administratius de les comunitats autònomes».

Per Damià Pons, aquest text s'ha fet «deixant de banda absolutament les comunitats autònomes. La ministra ha presumit d'haver-se reunit amb moltíssima de gent del sistema educatiu; curiosament, entre tota aquesta gent no hi ha hagut els responsables de l'Educació». El principal sindicat de l'ensenyament, l'STES (STEI-i a les Balears), ha matisat també aquest torn de consultes, en què el Ministeri no aportà cap documentació escrita.

Segons Damià Pons, l'«única novetat» de la presentació d'ahir respecte a allò comunicat pel Ministeri a la premsa és l'aclariment sobre els polèmics itineraris a l'Educació Secundària Obligatòria (ESO). Així, es preveuen dos itineraris a tercer curs d'ESO i tres a quart curs, que conduiran a una titulació única al termini dels estudis. L'opció de formació professional s'oferirà als 15 anys "no als 14, com s'havia dit" i es confirma la creació d'una prova de revàlida per obtenir el títol de batxiller. Però totes aquestes innovacions suposaran una despesa que el Govern central no garanteix en el seu document de bases, mentre que, per les comunitats autònomes, és «elemental» que ha de ser l'administració central qui sufragui la reforma forçada. Fonts oficioses d'Educació ironitzaren ahir sobre el respecte de la ministra per la Conferència Sectorial d'Educació, a la qual no havia reunit fins ara.

«Que paguin les regions»  
Les Illes són a la coa de l'Estat en finançament per a l'Educació, tot i que el Govern balear n'ha multiplicat les inversions al llarg d'aquest trienni; el fet que el Govern central del PP «adjudicàs» infradotades les competències i que ara les carregui amb reformes successives (reforma dels currículums, llei universitària, d'FP, ara de qualitat) que no està disposat a pagar. Això ho obliden els actuals crítics.