La ministra d'Educació, Pilar del Castillo, presentà ahir un
text de bases sobre la futura llei de qualitat de l'ensenyament als
consellers de tot l'Estat. El document, d'unes 60 pàgines, no fa
cap referència al finançament amb què es practicaran les diferents
reformes previstes, segons observaren ahir els responsables
autonòmics d'Educació. El cap del departament balear, Damià Pons,
asseverà que l'actuació del Ministeri és, «tot plegat, bastant
incoherent i irresponsable».
Després de la reunió amb la ministra, Pons mostrà el seu
malestar perquè el nou document "a l'aguait d'una lectura més
detallada" just «confirma allò que ja s'havia anunciat als mitjans
de comunicació» en relació amb la creació d'itineraris i una prova
per obtenir la certificació d'aprenentatge. El retret generalitzat
a Del Castillo per part de les comunitats autònomes que no són
governades pel PP ha estat, en paraules de Pons, que el Ministeri
hagi fet els seus diagnòstics educatius «sobre percepcions, estats
d'ànim, informació dels mitjans de comunicació i no sobre el
resultat d'una anàlisi de la Inspecció, dels serveis administratius
de les comunitats autònomes».
Per Damià Pons, aquest text s'ha fet «deixant de banda
absolutament les comunitats autònomes. La ministra ha presumit
d'haver-se reunit amb moltíssima de gent del sistema educatiu;
curiosament, entre tota aquesta gent no hi ha hagut els
responsables de l'Educació». El principal sindicat de
l'ensenyament, l'STES (STEI-i a les Balears), ha matisat també
aquest torn de consultes, en què el Ministeri no aportà cap
documentació escrita.
Segons Damià Pons, l'«única novetat» de la presentació d'ahir
respecte a allò comunicat pel Ministeri a la premsa és l'aclariment
sobre els polèmics itineraris a l'Educació Secundària Obligatòria
(ESO). Així, es preveuen dos itineraris a tercer curs d'ESO i tres
a quart curs, que conduiran a una titulació única al termini dels
estudis. L'opció de formació professional s'oferirà als 15 anys "no
als 14, com s'havia dit" i es confirma la creació d'una prova de
revàlida per obtenir el títol de batxiller. Però totes aquestes
innovacions suposaran una despesa que el Govern central no
garanteix en el seu document de bases, mentre que, per les
comunitats autònomes, és «elemental» que ha de ser l'administració
central qui sufragui la reforma forçada. Fonts oficioses d'Educació
ironitzaren ahir sobre el respecte de la ministra per la
Conferència Sectorial d'Educació, a la qual no havia reunit fins
ara.
«Que paguin les regions»
Les Illes són a la coa de l'Estat en finançament per a l'Educació,
tot i que el Govern balear n'ha multiplicat les inversions al llarg
d'aquest trienni; el fet que el Govern central del PP «adjudicàs»
infradotades les competències i que ara les carregui amb reformes
successives (reforma dels currículums, llei universitària, d'FP,
ara de qualitat) que no està disposat a pagar. Això ho obliden els
actuals crítics.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.