La llei de quotes establirà un límit de creixement anual de les places turístiques residencials de cada una de les illes. Per al 2002 es permetrà un 3%, un 2% per al 2003 i un 1% per al 2004 i següents. L'esborrany que ha repartit Francesc Quetglas als socis de govern preveu que, quan els consells aprovin els plans territorials, siguin aquestes institucions les que reparteixin per municipis l'índex anual permès. D'altra banda, la llei que modera el creixement urbanístic modificarà l'article 33 de les Directrius d'Ordenació del Territori (DOT) de Jaume Matas i fixarà un sostre de creixement no en termes d'extensió sinó demogràfics (places turístiques i residencials). La nova norma preveu que els municipis puguin superar la quota que els correspon però sempre a compte de la de l'any següent.
En el cas de Menorca, queden fora del còmput per calcular el percentatge de creixement permès 1.000 places hoteleres. La llei de quotes fou la contrapartida que els partits progressistes obtingueren d'UM a canvi de renunciar a la reforma de les Directrius d'Ordenació del Territori per establir un sostre poblacional. Els Verds i també Esquerra Unida han exigit reiteradament la seva aprovació en Consell de Govern perquè sigui remesa al Parlament de les Illes Balears. Enmig del malestar d'Els Verds, el PSIB-PSOE i EU adquiriren, a finals de gener, el compromís que la llei de quotes s'aprovaria en el Consell de Govern abans que no passàs un mes. El paquet de mesures per resoldre el disseny del model territorial incloïa, a més de l'esmentada, la moratòria de ports esportius, la llei de biodiversitat, la d'impacte ambiental i la del sòl.
El primer pas per posar fi a la crisi oberta l'estiu passat entre UM i la resta de partits del Pacte de Progrés consistí en l'aprovació de la moratòria del Consell de Mallorca, que incorporava per al sòl rústic la protecció que demanaven els partits de l'esquerra. Queda, no obstant això, pendent l'aprovació inicial del pla territorial de Mallorca, compromesa per Rafel de Lacy per al mes d'abril. En els darrers temps, però, la presidència del Consell ha deixat caure missatges en el sentit que no hi havia presses per donar el vistiplau a aquesta norma. Com és habitual, les patronals dels constructors vaticien una greu crisi en el sector a causa de les mesures de protecció del territori i de contenció urbanística que es desenvolupen des del Govern i des del Consell de Mallorca.
A poc a poc
A pesar que la crisi que s'obrí aquest estiu pareixia insuperable,
a poc a poc es van fent les passes que permetran presentar el «nou
model territorial». Alguns partits han entès que els emplaçaments
públics als aliats no condueixen a res, encara que n'hi ha d'altres
que continuen en una línia molt reivindicativa. El Pacte no es pot
permetre arribar al 2003 sense tenir culminat aquest projecte i UM
ha de recordar que el pla territorial de Mallorca fou la seva
bandera en les eleccions autonòmiques de 1999. Les línies
d'actuació marcades en el document signat aquell estiu són, tot i
que admeten interpretacions, prou clares, i els signataris tenen
compromisos davant la societat.
