De les més de 6.000 llengües existents en l'actualitat en poden desaparèixer entre un 50 i un 90 per cent "el català inclòs" al llarg dels pròxims cent anys, com ja ha estat publicat repetidament, però aquesta destrucció sembla no alarmar la població: «Si això passàs amb el patrimoni arqueològic, seria un escàndol», afirma Joan Avellaneda, comissari de l'exposició Llengües, universos en perill, que dilluns s'obre al Centre Cultural de Sa Nostra per defensar aquest «patrimoni intangible».

La mostra «contribueix a crear un estat d'opinió perquè la diversitat lingüística sigui irrenunciable», segons Damià Pons, conseller d'Educació i Cultura. I el fet que «la llengua catalana és en perill, tot i que un informe de la Unesco digui el contrari», és un bon motiu per justificar que 1.536 alumnes de secundària ja han concertat la seva visita a l'exposició a Palma, després que un miler llarg la conegués a Menorca. Just a les Balears es reconeixen parlants de més d'un centenar de llengües diferenciades "pendents de classificació", per posar un exemple entenedor.

Les curiositats de les diferents llengües conegudes "com ara la possibilitat que el mot giravolt sigui un dels que més sinònims té en català" són emprades per atreure el públic i els estudiants en una mostra que no es presenta de manera lineal i convida a perdre's en La benedicció de Babel, epígraf d'una part conceptual de l'exposició. Pel president de la Fundació Sa Nostra, Sebastià Serra, «el patrimoni cultural ens fa raonar sobre les societats humanes i les identitats; parlar de llengües és parlar de convivència». També el cap de l'Obra Social de l'entitat financera, Andreu Ramis, aportà la defensa de la biodiversitat aplicable a la lingüística.