«El meu fill no se'n va anar voluntàriament de casa, això és l'únic que tenc clar. Si és viu o no, no puc saber-ho». Andreu Valls, pare del jove Miquel Àngel Valls Marquès, desaparegut a Palma des de 1998, és de la mateixa opinió que José Antonio Palao, progenitor de Gregorio Palao Cespedosa, un altre jove del qual no es van tenir notícies durant tres anys i que després va aparèixer mort «en circumstàncies molt estranyes», segons aquest home. Els pares de la tercera desapareguda, Ana Eva Guasch, que a més coneixia els dos primers, no ho tenen tan clar com les altres famílies, però són conscients que totes les dades recollides indiquen que la professora no tenia intenció de partir.

Andreu Valls està prejubilat i el temps lliure que té intenta invertir-lo a esbrinar el parador del seu fill, que va desaparèixer la vigília de Reis de 1998. La seva família ha reconstruït els seus darrers passos amb exactitud: se sap que el jove, que estudiava hoteleria i realitzava la prestació social substitutòria a Son Tugores, va sortir de la seva casa del carrer Pons i Gallarza a les 16.30 hores. Va coincidir amb una amiga a la plaça d'Espanya, que li va preguntar si l'acompanyava a la cavalcada.

«El meu fill li va contestar que no, que tenia mal de cap i que volia anar-se'n a casa», va explicar Andreu. Va ser vist acompanyat de dos joves que no eren amics seus habituals i fins a les 19.00 hores no va agafar el camí de tornada al seu pis, ja que una veïna i uns cosins es van creuar amb ell a 200 metres de la casa.

Què va poder passar a Miquel Àngel perquè no arribàs a pujar a l'ascensor? Aquesta incògnita ha torturat els seus pares des d'aquell fatídic 5 de gener, i de les indagacions desesperades que han fet han descobert que el jove, poc abans d'aquells esdeveniments, va acudir a un bar pròxim a la plaça del Tub amb dos desconeguts, que perfectament podrien ser els mateixos amb els quals va ser vist a prop de les vies del tren la vigília de Reis.

Una altra dada alarmant aportada per la família és la que fa referència a un individu que coneixia Miquel Àngel per un negoci que va tenir a prop de la casa de Pons i Gallarza. Aquest home va esperar un diumenge que el jove acudís a missa a l'Encarnació i el va abordar per oferir-li un tèrbol assumpte. Amb tot, Andreu opina que el seu fill, pel seu caràcter introvertit i la seva personalitat influenciable, hauria pogut ser captat per una secta.

José Antonio Palao, pare de Gregorio, també va investigar anguniosament la desaparició del seu fill el 1994, però quan va aparèixer mort el 1997 i la seva esposa va morir «em vaig quedar sense forces, i he deixat de pensar sobre el que va passar perquè ja no puc més». Això no obstant, l'home té clar que «Gregorio no es va suïcidar ni va caure en aquella muntanya de Santa Maria; a ell el van matar». «El dia abans vàrem sopar junts i no estava rar ni deprimit. L'endemà va sortir a comprar un regal de Nadal per al seu germà i ja no va tornar mai més. Un suïcida no actua d'aquesta manera», va afegir. La família va investigar «una secta que està a prop del carrer Sant Miquel, però res, no en vàrem treure res de net», va lamentar.

Els pares d'Ana Eva són els que tenen les idees més confuses, sobretot perquè la seva desaparició és recent, no s'han pogut fer una composició exacta dels fets i encara estan sota els efectes del xoc. Tanmateix, són conscients que la filòloga no es va emportar doblers, ni roba, ni el seu cotxe, i tot indica que la seva desaparició no va ser voluntària.