«No em doneu el canvi en euros, per favor; m'estim més que sigui en pessetes. Quan se m'acabin, ja en tindré prou, de temps, per agafar-ne». Els 210 milions d'euros repartits a les entitats financeres de les Illes Balears per distribuir els primers euros al carrer no varen tenir ahir sortida immediata, contràriament a les expectatives creades. Això sí, els comerços "els pocs establiments que obriren les portes el primer dia de l'any a la minsa activitat econòmica: alguns cafès, unes poques pastisseries, apotecaries, quioscs" s'apressaren a canviar les seves pessetes per moneda nova en els bancs que eren oberts. Les llargues coes que es generaren a les entitats financeres obertes el primer dia de l'any foren originades per necessitats comptables més que per curiosos o admiradors de la nova moneda, que també n'hi havia.
Però la majoria dels comerços oberts aplicaren una resistència passiva a la duplicació de la moneda legal: la nova norma "creada però no escrita" diu que «aquell que paga en pessetes rep el canvi en pessetes; aquell que paga en euros rep el canvi en euros». I la tònica sembla que no ha de canviar al llarg dels pròxims dies, perquè ni clients ni comerciants volen treure la calculadora de la butxaca si no és imprescindible.
«Allò que hem d'evitar és que la gent ens pagui amb moneda fraccionada en euros i en pessetes alhora», explica un comerciant de papereria, tot afegint que ell donarà sempre el canvi en pessetes. Això sí: quan un client demana el canvi en la nova peça, se li dóna. Però aquesta no és la transacció més freqüent. Les poques persones que paguen o sol·liciten el canvi en euros són les mateixes que adquiriren les bosses de 2.000 pessetes que facilitaren els bancs i les caixes d'estalvi als curiosos; l'aparició dels bitllets "els que ahir sortien als caixers de les entitats bancàries" fou purament anecdòtica. Les calculadores no aparegueren de manera habitual en les mans dels usuaris; no foren necessàries en la major part dels casos, atès que la resistència passiva a la duplicació de la moneda fou generalitzada als comerços consultats per aquest diari. Això sí, els càlculs volaren entre les pessetes i l'euro, amb imprecisió variable: més d'una persona consultada hauria volgut un curs d'introducció a l'ús d'una eurocalculadora.
Contràriament a la prospecció dels analistes de l'economia, els clients tampoc no es queixaren majoritàriament pels arrodoniments, per ventura perquè els acceptaren com efectes col·laterals irremeiables del canvi de moneda. Més aviat, les queixes foren plantejades pels comerciants: «Aquesta revista costa 5'02 euros: com és que he de tornar 88 cèntims de canvi? Qui em garanteix que en tindré tants, de menuts? Allò més probable és que l'acabaré cobrant a 5 euros i perdré dos cèntims; però quan jo decideixi apujar un altre article, rebré crítiques, ho sé», diu un comerciant del barri de Bons Aires.
Les crítiques sí que afectaren ahir la pujada d'alguns productes habituals en el consum dels ciutadans. «Aquest cafè em costà ahir 145 pessetes, 0'87 euros; però no me l'han arrodonit a 0'90 euros (150 pessetes) sinó a un euro: les 16 pessetes restants s'afegeixen al duro de l'arrodoniment», es lamenta un client que vol deixar la cafeïna. Pagà en pessetes.
