Passaven les 10 de la nit, l'auxiliar d'infermaria José Benítez i l'infermer Alfonso Giménez demanaven permís perquè els obrissin la barrera del pàrquing de la Creu Roja i començar a patrullar. «Aquí Tango nou, Tango nou, sol·licita permís per sortir». Ells formen part de la Unitat Mòbil d'Emergència Social de la Creu Roja que, durant les fredes nits d'hivern, recorren Palma per donar una mà a aquelles persones sense sostre o aquelles que exerceixen l'ofici més vell dels coneguts, la prostitució.
A vegades els ofereixen sostre per passar la nit i si el rebutgen els donen una flassada per escalfar-se, n'hi ha emperò que només volen una mica de conversa, d'altres els va bé rebre els quatre preservatius que reparteixen, el tassó de cafè o xocolata desfeta i les dues galletes.
Primer es dirigeixen al centre de toxicòmans Sa Placeta per preparar el cafè amb llet i la xocolata que serveixen als qui ells, amb tot el respecte d'aquest món, anomenen «usuaris» d'aquest servei. «La nostra feina consisteix a sortir i captar usuaris que després desviam cap a la psicòloga o l'assistenta social, depèn molt de cada cas», comenta José. Són professionals, afirmen que no s'hi impliquen sentimentalment.
Saben que ofereixen un bon servei, també són conscients que molta gent de la que viu al carrer hi viu perquè aprecia aquesta llibertat que perdria en ingressar a un centre. I que algunes dones del bon viure i transvestits exerceixen la prostitució perquè és un ofici que els permet pagar-se la droga, en uns casos, o guanyar doblers en relativament poc temps, en altres.
José i Alfonso es prenen la nit que els queda per endavant amb un bon sentit de l'humor. Carreguen les begudes calentes, engegan l'ambulància i parteixen Costa de la Sang avall. A la meitat de la costa, Alfonso pega un sonat cop de clàxon a un indignet que camina arrossegant ca seva, un carro d'hipermercat replet de béns diversos. «Felipe!», el saluden. I ell alça lleujerament la vista i els torna la salutació.
