La UIB es planteja la necessitat d'arribar a un acord amb les universitats catalanes per fer front a la futura aplicació dels nous sistemes d'accés de l'alumnat, que entraran en vigor el 2003. La norma inclosa en la Llei Orgànica d'Universitats (LOU), que força "tot i no obligar" les universitats a la creació d'exàmens propis d'accés, afectarà de manera negativa els estudiants illencs que han de cursar els estudis fora de l'Arxipèlag, coincideixen a valorar l'Executiu autonòmic, l'equip rector de la UIB i els principals sindicats.
La dificultat extrema que suposaria per a un estudiant traslladar-se a les diferents universitats per cursar les proves d'accés seria un obstacle insalvable per als estudiants amb menys recursos econòmics; la preparació acadèmica prèvia incrementaria aquest entrebanc. Les universitats catalanes estudien unificar les seves proves per contrarestar els efectes de l'aplicació de la LOU; la UIB tractarà que també s'acceptin, en aquest pacte, els exàmens d'accés redactats a les Balears. Com és sabut, la major part d'universitaris illencs que no cursen els seus estudis a la UIB ho fan a les principals universitats catalanes, la de Barcelona i l'Autònoma.
El vicerector responsable de l'actual selectivitat a les Balears, Eduard Rigo, es mostra optimista envers aquest acord: «Catalunya sempre ha acceptat bé els nostres alumnes, fins i tot superant la normativa quan encara existien els districtes tancats.» No obstant això, Rigo matisa que el plantejament d'acord mai no podrà ser consumat per l'actual equip rector, presidit per Llorenç Huguet, que abandonarà el càrrec abans que entri en vigor la normativa per al curs 2003-2004, forçat pel nou sistema d'eleccions.
També el Govern balear estudia la manera d'afrontar aquesta circumstància. El director general d'Universitat, Martí March, ha avisat que «farem tot el que sigui perquè els estudiants illencs no siguin discriminats» pel nou sistema, bé que no ha arribat a precisar la línia d'actuació, més enllà de dir que sempre serà consensuada amb la UIB.