El Partit Socialista i Esquerra Unida presentaren ahir la querella en el Tribunal Suprem contra el ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, la diputada del Congrés, Rosa Estaràs; els diputats autonòmics Josep Juan Cardona, Pere Rotger i Antoni Pastor i altres set persones relacionades amb el cas Formentera, pels presumptes delictes de frau electoral, falsetat documental, malversació de cabals públics i associació il·lícita. La querella fou registrada pel diputat de la Coordinadora d'Organitzacions Progressistes (COP), Santiago Ferrer, qui declarà tenir «seriosos indicis que es va produir el quasi pitjor delicte contra la democràcia, que és la manipulació de vots, i intentar adulterar la seva essència».
«Som aquí perquè se depurin les responsabilitats penals, ja que el Partit Popular s'ha negat en tot moment a voler assumir qualsevol tipus de responsabilitat política», afirmà Ferrer. La querella destaca que la Coordinadora d'Organitzacions Progressistes (COP) presentà el juny del 1999 una denúncia davant la Fiscalia d'Eivissa després de descobrir que «un nombre important d'emigrants argentins s'havien inscrit de forma irregular en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA) de Formentera». Els 74 emigrants amb dret a votar a la Pitiüsa menor no tenien cap arrel amb l'Illa.
Aquest fet, segons els partits denunciants, fou fruit d'una operació «planificada, organitzada i executada» pel llavors president del Govern, Jaume Matas, «amb l'ajuda dels seus col·laboradors més estrets per adulterar les eleccions». Entre aquests col·laboradors figuren l'exconseller d'Agricultura, Josep Juan Cardona; l'exconsellera de Presidència, Rosa Estaràs, i l'excap de premsa, Javier Mato. D'acord amb la querella, aquestes persones, amb Jaume Matas, haurien organitzat el pla per captar de forma irregular els vots a Formentera, on consideraven que l'escó podria decidir el color del futur Govern de les Balears i del Consell Insular, com així es demostrà després de les eleccions.
Els partits demandants argumenten que l'anterior Govern del Partit Popular dedicà uns 35 milions de pessetes dels Pressuposts de la Comunitat Autònoma per finançar aquest pla irregular de captació de vots, mitjançant l'apariència de legalitat d'una partida relativa a activitats socioculturals de les Balears cap a l'exterior. Ferrer explicà que el Parlament balear estimà en la comissió d'investigació creada per estudiar el cas que «el màxim responsable d'aquesta operació és l'actual ministre de Medi Ambient».
El diputat formenterenc assegurà que la presentació de la querella en el Tribunal Suprem «és una qüestió de garanties per al mateix Matas, perquè qualsevol acció que s'hagués iniciat contra ell sense que pugui personar-se i garantir els seus drets seria una malaptesa per la nostra part», ja que podria ocasionar la indefensió de Jaume Matas, que és aforat. Ferrer registrà la querella davant la Sala Segona del Tribunal Suprem, que tracta els delictes penals. Els magistrats Luis Román Puerta (president), Enrique Bacigalupo i José Ramón Soriano hauran de decidir, després de demanar el preceptiu informe al fiscal, si s'admet o no a tràmit la querella dins un termini màxim de tres mesos.
