El Partit Socialista i Esquerra Unida presentaren ahir la
querella en el Tribunal Suprem contra el ministre de Medi Ambient,
Jaume Matas, la diputada del Congrés, Rosa Estaràs; els diputats
autonòmics Josep Juan Cardona, Pere Rotger i Antoni Pastor i altres
set persones relacionades amb el cas Formentera, pels presumptes
delictes de frau electoral, falsetat documental, malversació de
cabals públics i associació il·lícita. La querella fou registrada
pel diputat de la Coordinadora d'Organitzacions Progressistes
(COP), Santiago Ferrer, qui declarà tenir «seriosos indicis que es
va produir el quasi pitjor delicte contra la democràcia, que és la
manipulació de vots, i intentar adulterar la seva essència».
«Som aquí perquè se depurin les responsabilitats penals, ja que
el Partit Popular s'ha negat en tot moment a voler assumir
qualsevol tipus de responsabilitat política», afirmà Ferrer. La
querella destaca que la Coordinadora d'Organitzacions Progressistes
(COP) presentà el juny del 1999 una denúncia davant la Fiscalia
d'Eivissa després de descobrir que «un nombre important d'emigrants
argentins s'havien inscrit de forma irregular en el Cens Electoral
de Residents Absents (CERA) de Formentera». Els 74 emigrants amb
dret a votar a la Pitiüsa menor no tenien cap arrel amb l'Illa.
Aquest fet, segons els partits denunciants, fou fruit d'una
operació «planificada, organitzada i executada» pel llavors
president del Govern, Jaume Matas, «amb l'ajuda dels seus
col·laboradors més estrets per adulterar les eleccions». Entre
aquests col·laboradors figuren l'exconseller d'Agricultura, Josep
Juan Cardona; l'exconsellera de Presidència, Rosa Estaràs, i
l'excap de premsa, Javier Mato. D'acord amb la querella, aquestes
persones, amb Jaume Matas, haurien organitzat el pla per captar de
forma irregular els vots a Formentera, on consideraven que l'escó
podria decidir el color del futur Govern de les Balears i del
Consell Insular, com així es demostrà després de les eleccions.
Els partits demandants argumenten que l'anterior Govern del
Partit Popular dedicà uns 35 milions de pessetes dels Pressuposts
de la Comunitat Autònoma per finançar aquest pla irregular de
captació de vots, mitjançant l'apariència de legalitat d'una
partida relativa a activitats socioculturals de les Balears cap a
l'exterior. Ferrer explicà que el Parlament balear estimà en la
comissió d'investigació creada per estudiar el cas que «el màxim
responsable d'aquesta operació és l'actual ministre de Medi
Ambient».
El diputat formenterenc assegurà que la presentació de la
querella en el Tribunal Suprem «és una qüestió de garanties per al
mateix Matas, perquè qualsevol acció que s'hagués iniciat contra
ell sense que pugui personar-se i garantir els seus drets seria una
malaptesa per la nostra part», ja que podria ocasionar la
indefensió de Jaume Matas, que és aforat. Ferrer registrà la
querella davant la Sala Segona del Tribunal Suprem, que tracta els
delictes penals. Els magistrats Luis Román Puerta (president),
Enrique Bacigalupo i José Ramón Soriano hauran de decidir, després
de demanar el preceptiu informe al fiscal, si s'admet o no a tràmit
la querella dins un termini màxim de tres mesos.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.