La querella que presentaran demà el Partit Socialista i Esquerra Unida davant el Tribunal Suprem (TS) contra 14 excàrrecs de la Comunitat Autònoma pel cas Formentera, entre els quals l'expresident del Govern, Jaume Matas, i l'exconsellera de Presidència, Rosa Estaràs, pretén que el magistrat instructor del Tribunal Superior de Justícia, Antoni Monserrat, s'inhibeixi a favor del Suprem per la seva condició d'aforat. A més de Matas i Estaràs, l'acusació implica els diputats autonòmics Josep Juan Cardona, Pere Rotger i Antoni Pastor i, també, Miquel i Maripau Segura, Javier Mato, Carlos Gutiérrez, Salvador Fortuny, Rosa Grijalba, Joan Fortuny, Àngel Gallego i Bartomeu Mora.
La querella, que es registrarà a les 11.30 del matí en presència del diputat de la COP per Formentera, Santiago Ferrer, i del procurador designat pels demandants davant la Sala Segona del TS, respon als «sòlids indicis» d'utilització il·lícita de fons públics; abús de la funció pública en el nomenament de càrrecs i contractació de persones; modificació del cens electoral de Formentera amb la inscripció de persones sense arrels i que tampoc no reunien els requisits legals, dins «un pla preconcebut i dissenyat» per afavorir el Partit Popular, atenent a la importància de l'escó pitiús per configurar majories al Consell Insular i també al Parlament balear.
Segons l'acusació, els cervells del pla, ideat entre el febrer i el maig del 1998, serien Matas, Estaràs, Cardona i Mato. Aquests es posaren d'acord amb Miquel Segura, el qual, per la seva banda, proposà la contractació de la seva filla Maripau per coordinar la captació d'emigrants a l'Argentina i Uruguai, i censar-los a Formentera. El planejament, que «s'executà en la seva totalitat», implicà la creació d'un nou departament dins l'Institut Balear de Desenvolupament Industrial (promoció comercial), on es contractaren Maripau Segura i dos emigrants (l'argentí Antonio Mas i la uruguaiana Inés Sapriza) per «instrumentalitzar els vots d'emigrants» a favor de l'Agrupació Independent Popular de Formentera.
L'escrit conclou que el delicte electoral és el nucli central, però que per dur-lo a terme es produeixen altres figures delictives com falsedat documental i malversació de cabdals públics, en utilitzar partides pressupostàries per finançar el pla dissenyat per obtenir vots per al partit que formava el Govern balear. Així mateix, indica la querella que, per materialitzar els anteriors delictes, «hi va haver un concert previ entre els querellats», per formar un grup de persones en el qual cadascuna tenia una funció específica, fet que configura un nou delicte, el d'associació il·lícita.
