nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 19°
23°

El camí públic Bunyola-Valldemossa passa per enmig de la clastra de Raixa

Quinze documents acrediten un traçat «inembargable, imprescriptible i inalienable»

En ple debat sobre la conveniència o no que Raixa sigui comprada pel Consell perquè sigui una finca pública, Diari de Balears ha pogut saber que les cases i la possessió ja tenen una part de patrimoni públic. Quinze documents antics i contemporanis, els més vells dels quals es remunten al segle XVIII, acrediten com a públic el camí que enllaça Bunyola i Valldemossa, amb la particularitat que passa ben per enmig de la clastra de les cases de Raixa.

Entre aquests quinze documents (n'hi ha de l'Arxiu del Regne de Mallorca i de l'Arxiu del Consell), destaca precisament el mapa (1785) del cardenal Despuig, propietari de Raixa i que grafià expressament el pas del camí per enmig de les cases. Si s'observa el mapa amb atenció, es comprovarà que la gran majoria de cases de possessió queden al marge dels camins i només unes poques, entre elles Raixa, són travessades per la xarxa viària. No és una grafia arbitrària.

Aquesta novetat pel que fa a la titularitat de part dels terrenys de Raixa fou confirmada ahir per Bernat Aguiló, conseller de Promoció Econòmica i Ocupació. El 1997, l'Associació de Defensa dels Itineraris de Muntanya (Adim) denuncià el tancament del camí públic entre Bunyola i Valldemossa a la finca de Son Verí, que pertany a aquest darrer municipi. L'Ajuntament sol·licità un informe al Consell, que l'any següent confirmà el caràcter públic de tota la via, que també passa per Pastoritx. A partir d'aquí també es comprovà el pas del camí per enmig de la clastra de Raixa. Segons Aguiló, «un camí públic és inembargable, imprescriptible i inalienable».

Desafectació i permuta  
Bernat Aguiló puntualitza que, «estrictament, un camí públic no travessa cap finca, sinó que té finques veïnes, encara que siguin del mateix propietari. Així, el camí públic entre Bunyola i Valldemossa no travessa Raixa, sinó que la té com a veïna. La clastra no té ara sortida, per la qual cosa, per mantenir-la igual, caldria posar en marxa un procediment reglat de desafectació i permuta de terrenys per mantenir el camí i el seu ús públic».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.